Cerca per...
Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Durant els segles XVIII i XIX, els pobladors formenterers s'anaren repartint de manera homogènia al llarg del territori. Construïen cases aïllades dins les porcions de terra que se'ls havien proporcionat. No és fins al final del XIX i l'inici del XX quan es comencen a consolidar, d'una manera més clara, nuclis d'habitatges entorn de les principals esglésies i dels seus camins d'accés. D'aquesta manera, les construccions començaren a planificar-se alineades amb els antics camins, que acabarien convertint-se en els principals carrers dels nuclis. Aquest fet implicava canvis en les orientacions tradicionals, que en els habitatges rurals era sempre cap al sud o el sud-est. Els nous edificis de les dècades de 1920 i 1930, orientats sempre cap als vials d'accés, es caracteritzaven per tenir les obertures més grans i decorades amb sanefes que moltes vegades es pintaven amb colors com blau o marró. Són exemples representatius d'aquesta època el Bar Centro, la Fonda Plater o can Manolo. Un fragment del dietari de Josep Marí ens pot servir de lectura en la primera de les cases esmentades.
Dalt del puig de l'església hi ha l'antic cafè...
Autor: Josep Marí MaríObra: Els deixants de la llum , 1991
Pàgines: 129-131
Dalt del puig de l'església hi ha l'antic cafè, que conserva el seu aire humil i domèstic. Taules de marbre i forja, cadires de fusta envernissades amb espatller arquejat. Un rebost incrustat a la paret, on la calç va acumulant relleus de lleugera textura. Un penja-roba entre calendaris, anuncis oficials i cartells de tabac. No debades el cafè també és l'estanc del poble. I també l'oficina de Correus. Ací venen de tant en tant els camperols a buscar la correspondència.
Però les estampacions seriades —calendaris, cartells, fullets turístics— no són l'única decoració del local. Les parets s'honoren de fer lloc a alguns quadres, fotografies i dibuixos. L'amo del bar, en Xico, apareix esplèndidament retratat en un dibuix d'una pulcritud i precisió admirables. En una simpàtica referència al seu ofici compartit d'estanquer, en Xico es converteix en la imatge, benèvola com mai, d'un segell de Correus, per damunt del qual guaiten l'illa d'Eivissa i la deessa Tanit. [...]
Banda fora, en el bon temps, quan va caient la tarda, acostuma a ajuntar-s'hi una animada tertúlia on no falten el rector i potser el mestre. Aquesta gent del camp encara viu la vida en una dimensió profunda que a les ciutats es perd. La gent del camp té temps per a la broma i la conversa, per contemplar la posta i el crepuscle mentre escolta el silenci commòs de les campanes.
Els estrangers calmosos que ara i adés entren a fer un refresc fan cara d'agrair un reducte tan modest i hospitalari. Passen la vista encuriosida per totes les parets al temps que en Xico els omple mansament els gots. A vegades pregunten, com solen fer els turistes. Aqueixos cafès de poble són també oficines de turisme. I els turistes ho agraeixen amb llargues reverencies, tot buscant, amb el beure a la mà, la porta que se'ls obre amb el seu plaent repòs de terrassa i la conversa per a ells inintel·ligible —i tanmateix familiar— dels tertulians.
Altres indrets de Formentera:
Indrets