Cerca per...
Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El sepulcre megalític de ca na Costa es troba a les rodalies de la zona turística des Pujols, ubicat en el punt més alt de la petita llengua de terra que, a manera de península, penetra per l'oest en l'estany Pudent. Fou erigit, i no de manera casual, en el punt més alt de la zona, a només 5 m sobre el nivell de la mar, dominant un ampli panorama. El seu descobriment el 1974 va tenir lloc gràcies a la informació proporcionada per Manuel Sorà Boned, qui comunicà al director del Museu Arqueològic l'existència d'uns vestigis del que suposava un habitatge de la cultura d'El Argar.
L'estructura exterior es troba formada per tres elements circulars: un primer mur —de quatre fileres superposades en el sector S-W i de tres a la resta del mur— compost per pedres de grandària petita i mitjana travades amb terra, que envolta els ortostats i els serveix de suport i acaba a ambdós costats de l'extrem oest, a l'altura de la meitat del corredor. El segon el constitueixen vint-i-dos ortostats de grandària mitjana, col·locats radialment, dels quals només es conserven setze in situ, encaixats igualment en solcs tallats a la roca, com s'evidencia en el lloc que ocupaven els quatre que falten, i disposats amb una separació regular i quasi simètrica. Els espais entre els radials són reblats de pedres de petita grandària que, per tal de fer-los més sòlids, són assegurats per una llosa plana a la seua part exterior. Finalment, un tercer mur, a manera de plataforma, envolta el conjunt. Un text i un poema de Joan Colomines i un altre de Jean Serra ens hi poden servir de lectura.
Autor:
Joan Colomines i Puig
Obra: Formentera , 1992
Pàgina: 60
Obra: Formentera , 1992
Pàgina: 60
Precisament les restes arqueològiques del sepulcre megalític de Ca na Costa tenia, com tots els monuments funeraris, aquest sentit.
El trobarem seguint el mateix camí veïnal del cementiri, o bé anant directament per la carretera de la Savina as Pujols.
És un sepulcre disposat en forma d'estrella amb tots els senyals necrològics propis de la seva raó de ser, i amb la càrrega que proporciona el patrimoni antic de veritat. Ha estat datat entre el 1900 i el 1600 abans de Crist.
Les set pedres centrals del sepulcre formaven un cercle i, a l'interior, hi havia una planura on imaginem la deessa Tanit. El sol, pel forat adequat, anunciava el temps astronòmic, millor que el millor rellotge de precisió actual.
Ara és un conjunt de roques foradades, clivellades, presentades en la situació original, i que encara ha calgut protegir, poblades de fantasmes: gimnetes, grecs, antics romans, mercaders cartaginesos, orant als déus antics per la dissort, la tempesta, el llamp i els vents que fan rodar la mar. Tota una llarga història que ni els pirates van poder destruir i que la seva contemplació és enormement evocadora.
Autor:
Joan Colomines i Puig
Obra: Autoretrat , 1986
Pàgines: 316-317
Obra: Autoretrat , 1986
Pàgines: 316-317
Dolmen de Formentera
Com espectre d'allò que fou sagrat
arran l'estany, la mar i fora el temps
tan vell i antic com els nostres records,
hi ha el record. Hi ha tots els sofriments
d'aquesta nostra raça, aquest temple
de roca clivellada i foradada
pels vents, per una llarga història
de gimnetes, de grecs, d'antics romans,
de mercaders cartaginesos, sempre
damunt d'aquestes terres catalanes
orant al déus antics per la dissort,
fúria dels elements, la tempesta
i el llamp, el vent rodant la mar
on la gent de galeres va morint.
Com la deessa Tànit tu t'asseus
damunt l'alta planura de la pedra
més alta de les set que fan el cercle.
El record i l'avui, amb tot el cel
clapejat, de núvols blancs i negres
amb el verd i els torrats d'aquests arbrats,
savines, olivars, vells garrofers,
amb el xiscle que dintre meu escolto
de mil ocells, del cant de la sirena
que em duu d'ací i d'allà al bar dels vents.
L'ordre i la serenor d'aquestes pedres
s'ha aconseguit amb anys de solitud,
amb milers de resignades llunes plenes,
de bats de sol, de pluges abundants,
de rialles, de morts, d'injustícies,
de crims, de guerres i terror.
Assegut al replà d'aquest temple
cara la mar contemplo les onades
que sempre van enllà sense aturar-se
sense records antics, com un present
continuat que és com demà. Retorno
a l'ocre de la pedra, al fong daurat
que li dona la vida i ens acull
i ens asserena el cor i la mirada.
Autor:
Jean Serra i Torres
Obra: Estroncar el soroll , 2010
Pàgina: 187
Obra: Estroncar el soroll , 2010
Pàgina: 187
Monument megalític a Ca na Costa
Vàrem arribar a l'altra illa, de bellesa més
seriosa i esquemàtica, molt després de mostrar-se,
en el matí, amb dits de rosa, l'aurora.
Cap núvol no destorbava la volta celeste.
Ens dirigírem a un indret escollit per la Història,
menats per comú anhel.
Què hi cerquem, nosaltres, en aquestes pedres assenyalades?
L'home contempla l'home, però el temps posa
fronteres.
Altres indrets de Formentera:
Indrets