Edició d'autor (Ei), 2010
Camí de Santa Agnès de Corona
Comença a ploure i comença
la nit. El paisatge convida
als besos i les carícies.
La casa, closa sobre el foc
que crepita a la llar,
ens convida a fruir prest.
La tarda tomba i ve la nit
rere els vidres xops,
mentre el cos s'enfonsa
sota l'espessa bava
que inunda ja els racons.
Marxa la llum diürna
i una lluentor sensual
roda pels coixins i pels cristalls.
Monument megalític a Ca na Costa
Vàrem arribar a l'altra illa, de bellesa més
seriosa i esquemàtica, molt després de mostrar-se,
en el matí, amb dits de rosa, l'aurora.
Cap núvol no destorbava la volta celeste.
Ens dirigírem a un indret escollit per la Història,
menats per comú anhel.
Què hi cerquem, nosaltres, en aquestes pedres assenyalades?
L'home contempla l'home, però el temps posa
fronteres.
Impossible crepuscle al cap de Barbaria
Era primavera, l'esclat ufanós a les figueres de
cent estalons.
Era un camí llarg i estret, vorejat pel tomaní.
Endarrere deixem les cases, les terres de conreus,
el ramat de cabres i la vella.
Acabava el bosc de savines, acabaven les mates de romaní,
acabava tot.
Allí acaba —o comença, qui ho sap?—, el nostre món, aquesta
vida que s'escampa damunt illes.
Quanta, quanta mar als ulls! Tant d'horitzó, tanta infinitud
concretada en límits mínims.
És allí l'encontre amb l'íntima veritat.
Davant la nuesa dels blaus i els celatges resplendents, cauen
les màscares, es rompen les proteccions civilitzades.
Allí un és el card i l'olivella; la pedra netejada per
la pluja i el vent elemental.
Pujada a la Mola
Havíem transitat carreteres i camins de l'illa, parant en indrets on homes d'èpoques antigues deixaren l'empremta de llur estada.
Ascendíem a la Mola, resseguint topònims que fiten una parla íntima sobre una terra aspra: el Caló, les Clotades, el Torrent dels Arbocers, vénda de l'Església, l'Estufador...
No podria definir aquest silenci vora el torrent d'en Toni Puig, on tanmateix escolto el clapoteig de la mar brogint sota les penyes, i el mateix oratge que em refresca les galtes mou la porrassa i aixeca de la ruda flaire amarga.