Cerca per...
Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Al començament del segle XVIII, durant el repoblament de l'illa, en aquest lloc, hi havia una capella dedicada a Sant Valeri que era insuficient per a la població de llavors i es va decidir construir-ne una de més gran. Aleshores, els pirates barbarescos posseïen part de l'illa com a assentament per a dur a terme els saqueigs que feien a Eivissa i al litoral de la península Ibèrica, i així es va edificar com a defensa en cas d'atac. La construcció va començar el 1726 i va acabar el 1738. Sant Francesc Xavier és una església fortalesa. És una de les tres esglésies parroquials de Formentera, juntament amb la de Sant Ferran de ses Roques i la del Pilar de la Mola. Té elements arquitectònics defensius com murs cecs alts i gruixuts, una porta ferrada, una coberta amb volta de canó per tal de suportar l'artilleria enemiga. Al seu davant o a l'interior podem llegir diversos textos: una síntesi històrica de Joan Colomines, un fragment de Camins i ombres, de Baltasar Porcel sobre la repoblació hippies i, finalment, la descripció més actual d'aquest nucli de població de la mà de Josep Marí.
Autor:
Joan Colomines i Puig
Obra: Formentera , 1992
Pàgines: 65-66
Obra: Formentera , 1992
Pàgines: 65-66
A la plaça major hi ha el bastió monumental de l'església, on des del cim es domina l'illa per totes bandes; l'antic ajuntament i el jutjat, en un mateix edifici d'aire singular i generalment pintats amb colors de pastisseria; una casa amb jardí encalcinada i brillant de proporcions pageses; dues banques antigues però de construcció recent; es Bar des Centro, o Can Campillo altrament dit, amb la seva terrassa on s'hi peten xerrades de posta a posta de sol i on s'agombolen multituds els capvespres de festa; el nou Ajuntament, amb balconada colonial de Cerámica i fusta; l'edifici de Telègrafs que és com un espectre del passat; i finalment el pati de la sagristia del monsenyor amb el terra de pedra massissa i un aljub que és una meravella.
L'església de Sant Francesc té el privilegi d'haver estat el nucli urbanitzador de la Formentera moderna. A inicis del segle XVIII la Junta de Millores deixà escrit el següent: «Els eivissencs que conreuaven Formentera, les terres que el Rei havia cedit a Marc Ferrer i a Toni Blanc, i que no s'atrevien a viure-hi per por dels algerins, decidiren a 1724 construir-hi una església que tingué la doble funció de temple i de fortalesa».
Aquesta església fou l'actual de Sant Francesc, assentada sobre l'església de sa Tanca Vella que tenia els seus orígens en la capella de Sant Valero que els repobladors del segle XIV van construir.
L'església de Sant Francesc s'inaugurà el 15 de maig de 1726. Actualment el temple té un regust de capella d'exvots, però sense vots, amb les clàssiques imatges de fang decorat que contrasten amb un Sant Crist de talla, monumental i d'autèntica factura moderna. Formentera, ja ho hem vist, es terra de contrasts. Escoltar-hi unes notes de Bach en la solitud de les altes i blanques parets i l'aroma d'espígol i de la cera verge és d'un plaer difícil de narrar.
A l'entorn d'aquesta església es començaren a construir les primeres cases. Fou el barrí que s'anomenà Poble de Formentera, i que avui forma l'actual raval de Sant Francesc. «A 1797 ja s'hi havien construït divuit cases, i se'n construïen altres dues» ens diu Marí Cardona.
Autor:
Baltasar Porcel i Pujol
Obra: Camins i ombres , 1977
Pàgines: 165-166
Obra: Camins i ombres , 1977
Pàgines: 165-166
«On ja hi ha hagut prop de 35.000 desertors», puntualitzava, a Sant Francesc Xavier, la petita i primera vila de Formentera, un hippy procedent de San Francisco de Califòrnia, que afegia: «Si el vuitanta per cent de hippies de Formentera som nord-americans, el vuitanta per cent d'aquests nord-americans hem fugit dels Estats Units abans d'incorporar-nos a l'exèrcit, d'anar al Viet-Nam. Que us penseu que la vida pacífica i errant, solitària, que fem a l'illa, sigui pitjor que anorrear-se a si mateix i destruir el proïsme dins la selva del Sud-Est asiàtic?». Era a la nit, una nit silent i molt clara. A la petita plaça ja només érem nosaltres, sols. Els estels eren enormes i ens arribava la bonior de la fregadissa profunda de la mar a les costes de l'illa, envoltant-nos enllà del camp ressec. Altra vegada, aquell home vestit amb una mena de casaca d'opereta, amb barba esponerosa, es projectava enllà de la seva anècdota immediata i prenia relleus de puresa increïble i ingènua.
Autor:
Josep Marí Marí
Obra: Els deixants de la llum , 1991
Pàgina: 129
Obra: Els deixants de la llum , 1991
Pàgina: 129
Al davant de l'església atalussada, que fou un temps inexcusable fortalesa, el poblet arrecera el nucli més antic: una línia de cases blanques amb el piset i la sòbria balconada que mira cap al bosc. La part nova del poble s'escampa vigorosa ran del pla, ja exhaustiu de riquesa hortelana. Les vermellors de la terra han estat envaïdes, quasi eclipsades, per la culminació miraculosa de la primavera. Tot se'ns manifesta ufanós, ple de vida. Les cases del raval no han desatès el bon gust pels jardins, que creixen esponerosos i s'enfilen pels murs. Buguenvíl·lees, heures decoren les façanes amb florida resolta. Les palmeres desclouen majestat. Al bell mig del raval, que s'expandeix amb mesura, encara s'ha salvat l'immens pi ver sota el qual, ja fa dècades, hom ballava les danses sonores i festives, quan no constituïen res altre que l'expressió espontània d'un poble viu en la seva tradició. Avui en dia los danses de la terra se'ns han quedat com una noble pega de museu, en el millor dels casos.
Altres indrets de Formentera:
Indrets