Plaça del Pou Rodó

Municipi:Girona
Comarca:Gironès
Coordenades: 41.988794, 2.824979

Aquesta plaça és producte de la profunda remodelació urbanística que l'alcalde Joaquim Nadal va realitzar del Barri Vell i, específicament, en la zona de l'antic barri xino de Girona a inicis de la dècada dels vuitanta del segle passat. El barri de prostíbuls està documentat el 1336, data en què el rei Pere el Cerimoniós ordena a les dones públiques que continuïn a la pujada de Santa Eulàlia, a tocar de sant Pere de Galligants. Tanmateix, la prostitució ja devia ocupar més o menys el mateix indret en època roma, a l'entrada de la ciutat per l'antiga Via Augusta que passava pel portal de Sobreportes.

El barri xino que van conèixer escriptors i artistes de primeries del segle XX estava format per l'entramat dels antics carrers Bellaire, Pujada del rei Martí, Portal de la Barca, Pou Rodó, Mosques i Barca i va arribar a tenir una vintena d'establiments en l'època de màxim esplendor, és a dir, entre els anys 60 i 70, centrada aleshores l'activitat especialment als carrers Portal de la Barca i Pou Rodó.

Textos de diversos autors i èpoques ens ajudaran a configurar una idea de com anaven les coses humanes per aquests vorals: primer, un fragment de Josafat, de Prudenci Bertrana que descriu el desig amb què fitava els bordells del campanar estant; segon, un fragment de la peça teatral Neu de tot l'any, del mateix autor, que explicita la voluntat d'una de les prostitutes que hi dialoguen de tornar a tocar la puresa de la neu; seguirem amb dos fragments de Josep Pla, el primer referint una anècdota viscuda per Santiago Rusiñol visitant un dia una de les cases de plaer i el segon documentant l'anada de Pla amb els companys en un prostíbul de retorn de l'excursió de dijous; seguirem les lectures amb dos fragments d'Esbarzer, de Josep Roig i Raventós i d'All i salobre, de Josep Maria de Sagarra que, respectivament descriuen el barri al capvespre i l'anada del protagonista, estudiant del seminari a un bordell aconsellat per un company. Entre els autors més contemporanis, tenim per una banda, Joan Mínguez que amb Dies verges aconsegueix una peça cabdal dels que havent estudiat al seminari en van novel·lar vivències i Pius Pujades que tracta de manera singularitzada una de les prostitutes famoses del barri i, per l'altra,  Xavier Hereu escriu un poema en què descriu el tracte de les putes amb les senyores decents.