Cerca per...
Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El claustre, adossat a migdia de l'església, fou bastit a la segona meitat del segle XII. La galeria nord va ser acabada el 1154 i les altres entorn del 1190. De planta rectangular, és format per quatre arcades a les galeries més curtes (est i oest), i sis a les altres. Els arcs de mig punt recolzen sobre parells de columnes, i al centre de cada galeria hi ha un grup de cinc columnes. Les parets del pati són decorades amb un fris d'arcuacions cegues sobre mènsules. Les galeries són cobertes amb volta de quart de cercle. L'escultura dels capitells es relaciona amb la del claustre de la seu de Girona. D'una gran varietat de motius ornamentals, hi ha escenes bíbliques, altres de l'època, així com decoració de tipus animal o vegetal, i de tipus clàssic. Hi podem llegir el sonet que li dedicà Josep Tharrats i la llegenda de la sirena de les dues cues, que figura en un dels capitells, versionada per Carles Vivó.
Autor:
Josep Tharrats i Vilà
Obra: Laus Catalonia , 1989
Pàgina: 35
Obra: Laus Catalonia , 1989
Pàgina: 35
Claustre de Sant Pere de Galligants
El gran xiprer del claustre, a l'agonia
de la tarda autumnal, es vesteix d'or.
Un silenci d'humana poesia
devé per l'ànima un sagrat tresor.
Oh encís dels arcs romànics! ¿Qui diria
que en la vostra penombra, tota amor,
viu una secular filosofia
incorruptible com el sicomor?
Claustre en ton petri somni tan sensible!
T'estima l'eura generosa, unible,
dementre el jorn en ton xiprer declina,
com si una urna de pau buidés, encara,
tot el misteri de la tarda clara
damunt l'incendi de la llum divina.
Autor:
Carles Vivó i Siqués
Obra: Llegendes i misteris de Girona , 2003
Pàgina: 40
Obra: Llegendes i misteris de Girona , 2003
Pàgina: 40
La sirena del Galligants (fragment)
En el petit i discret claustre del monestir de Sant Pere de Galligants, hi ha un capitell únic i meravellós. En els seus quatre costats es representa, repetida, la figura d'una sirena. Però no és pas l'habitual sirena que coneixem per les imatges populars que ens la presenten sempre com una dona amb les cames substituïdes per una cua de peix. La sirena del Galligants no té una cua: en té dues! No és pas un cas únic en la iconografia medieval, però sí que és un cas molt poc habitual, del qual resten pocs exemplars. La sirena, molt prima, amb les costelles marcades, i amb una llarga cabellera, està sobre les aigües aguantant amb les mans els extrems de les dues cues de peix que, sortint del cos, es recargolen cap endalt. A l'inici de cada una de les cues hi ha un dibuix gravat que no és clar si representa dos ulls o dos sexes.
Pels psicoanalistes i els experts en simbolisme, les aigües representen el món subconscient, l'immens i desconegut món que jeu sota la part conscient de l'home.
Si els signes de la cua de la sirena són ulls, podrien representar el coneixement del món ocult. Si són sexes (dos per falta d'un!) podrien significar l'immens poder de la potencialitat sexual que està amagada sota la censura que ens imposen el seny i la realitat. No oblidem que pels iniciats en esoterisme, i fins i tot pels místics, la polaritat sexual té una significació molt més profunda que la simple genitalitat. En tot cas, la sirena constitueix un símbol que hauria de ser analitzat pels qui estudien el fosc univers, l'immens i profund territori que tots tenim sota el que sabem i coneixem racionalment.
Altres indrets de Girona:
Indrets