Aixos Editorial - 2006 - Girona
Tornant a la botiga, venia de vegades
una veïna rica, de l'alta societat.
Mentre triava fruita, entraven esverades
dues noies del "Rosa", que feien amistat.
Amb son a les parpelles, discretes, saludaven;
i la senyora rica no feia escarafalls.
Bon dia, els contestava, mentre elles agafaven
dues cebes rodones i una cabeça d'alls.
No totes les meuques eren esbojarrades.
N'hi havia de serioses, conscients que el seu dolor
nodria i educava un fill de ses entranyes
que lluny d'allà creixia, curat com una flor.
Els veïns ho sabien i mai no judicaven
a un altre pel seu físic, butxaca o fosc treball.
Simplement convivien i reien o ploraven
els impulsos de vida, des de Pedret al Call.