Cerca per...
Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Aquest monestir va ser fundat per Ermessenda de Carcassona, esposa del comte Ramon Borrell en unes terres pertanyents al bisbe de Girona. És l'únic monestir benedictí femení del país, amb el de Sant Pere de les Puel·les, a Barcelona, que ha romàs actiu sense interrupcions des de l'època medieval, si exceptuem els breus parèntesis de la Guerra dels Segadors i la de la desamortització de 1835, i es troba, a més a més, en el mateix lloc on va ser erigit el 1019. De l'edifici original, en queda ben poc, destaquem-ne el cos central de l'església, del segle XII que volia ser una rèplica una mica més gran de la de Sant Pere de Galligants amb cimbori i absis central molt semblants. La primitiva portalada es va substituir al segle XV.
El claustre té forma rectangular, el pis inferior és del segle XIII amb columnes dobles amb capitells d'estil corinti i el superior és d'estil gòtic. En el claustre, davant del sarcòfag del trobador Guillem Ramon de Gironella (segona meitat del segle XIII), molt probablement enterrat amb la seva mare Brunessendis de Gerundella, que habitava al monestir, podem llegir: la versió catalana d'una seva cançó i un text de Narcís Comadira descriptiu dels valors que singularitzen el cenobi.
Autor:
Guillem Ramon de Gironella
Obra: Guillem de Berguedà i altres trobadors , 1986
Pàgina: 249 i 250
Obra: Guillem de Berguedà i altres trobadors , 1986
Pàgina: 249 i 250
La clara llum del bell jorn
La clara llum del bell jorn
i la bona aura m'empleni
d'una pau sense trastorn
perquè a fer versos m'entreni;
sembla que el goig se m'emmeni,
tothom gira al meu entorn.
La que porta un bell adorn
(el pensament m'hi encadeni)
diu que no em vol trist ni sorn
perquè així el cant no refreni;
pensar en ella fa que peni
i la desitgi al seu torn.
Quan veig el seu cos altiu
on tot floreix i tot fruita,
té per mi tant d'atractiu
que el meu desig entra en lluita;
la llengua se'm torna cuita
de por que se'm faci esquiu.
Em sento poc agressiu
(això que l'amor m'acuita)
si no li parlo pensiu
i de com malmetre'm cuita.
Tot temor es posa en fuita,
si dolçament em somriu.
Si li plau, en endavant
jo prou més m'arriscaria;
per bé que no es fa distant,
no pensi que entri en follia
i caigui en enraonia,
amb una altra cohabitant.
L'aranya va primfilant:
un home massa rumia
en el lloc on cal estant,
car jo m'escapoliria.
Déu no empleni d'alegria
qui d'amor trenca l'encant,
millori l'Allunyadíssima,
de goig i virtut vessant,
i el bon vescomte premiï
(Ja sap de qui estic parlant).
Autor:
Narcís Comadira i Moragriega
Obra: Girona. Matèria i memòria , 1992
Pàgines: 43-44
Obra: Girona. Matèria i memòria , 1992
Pàgines: 43-44
Fundat per Ermessenda de Carcassona l'any 1017, ha mantingut la seva travessia històrica fins als nostres dies, llevat de breus interrupcions en èpoques conflictives. Aquesta vida contínua ha fet que, des del punt de vista arquitectònic, el conjunt se'n ressentís. Afegits i reformes, no sempre encertats, si bé hi han desfigurat la puresa dels estils, n'han configurat la imatge actual, fortament impregnada de palpitació històrica. Una visita al monestir de Sant Daniel, amb la seva església discreta i estranya per la seva planta de creu grega i pel seu absis central enderrocat i ampliat al segle XVII, amb el seu claustre romànic inaccessible (que té una segona planta gòtica maldestrament afegida), amb l'horrible frontó eclèctic, amb l'hort encerclat per una alta tàpia, amb monges que, si d'una banda encara canten gregorià, d'una altra es barallen amb els ordinadors, que, si saben restaurar pintures i escultures, espero que no hagin oblidat els brodats i les confitures, una visita al monestir de Sant Daniel és, per als obsessos del pas del temps i de la fugacitat de la vida, una experiència profundament encoratjadora. Estic parlant, és clar, d'una visita espiritual. Perquè, a Sant Daniel, no hi ha pas res a veure, o gairebé res. No és cap museu, ni hi ha horaris de visita. Les monges hi fan la seva vida tranquil·la (la processó va per dintre), i, el visitant espiritual, el que ha de fer és acostar-s'hi, passar-hi a prop, potser entrar a l'església si es l'hora de vespres, i poca cosa més. El visitant espiritual, el que ha de fer és simplement recordar-se de l'existència d'aquest monestir, i intentar comprendre.
Altres indrets de Girona:
Indrets