Autor: Josep Pla i Casadevall
Indret: Restaurant La Punyalada (Dreta de l'Eixample) (Barcelona)

Ara té la tertúlia assegurada al Passeig de Gràcia, a La Punyalada, amb Moragas, Pahissa, Bosch Barret, Pujols (quan ve de Martorell) i altres amics. Però aquesta tertúlia es produeix a la sortida dels teatres, cosa que fa que l'espera sigui llarga. Moltes nits, a la taula, només s'hi troben Rossinyol i la indefectible senyora Lluïsa, davant d'una copeta de conyac. Rossi­nyol seu immòbil, immers en una somnolència profunda, els ulls oberts i extraviats, a l'hivern amb l'abric posat i els mitjons blancs sobre les botines. Gelats, el sereno de Passeig de Gràcia i Rosselló, vestit de sereno, amb el xuixo i el fanal, li fa de vegades companyia. Si alguna vegada el pintor i el sereno es troben pel carrer, Gelats deixa els seus estris sobre un banc i simulen un matx de boxa sota dels arbres. A la matinada, mira de tant en tant el rellotge. Pel seu gust, els rellotges haurien de restar aturats perpètuament a les quatre. L'hora de tancar els establiments fou sempre, per a ell, un error inexplicable, un esdeveniment tràgic. Però arribava l'hora i no hi havia mes remei.

— Hem d'anar a complir — deia llavors —. Bona nit, fins demà...

Al carrer, compra la premsa i entra en el portal de casa seva — molt a prop del cafè — amb una convicció relativa, amb poc entusiasme. L'alba és ver­dosa i moradenca.

Autor: Josep Pla i Casadevall
Indret: Plaça del Pou Rodó (Girona)

Com sempre, la seva vida era travessada per ràfegues intermitents de frenesí dionisíac. Llavors anava amb els amics a córrer les tavernes equívoques i els locals espantosos de la débauche provincial. Un dia entrà amb el grup en un d'aquests establiments. Hi havia un piano de maneta i quatre o cinc senyoretes depriments: unes grasses, altres descalcificades. Féu molta broma: simulà un paper de maquereau francès i produí escenes inimitables. Begué, ballà, cantà — la peça principal del seu repertori, a part del «Pensil», fou tota la seva vida «El pobre terrissaire» — i es divertí com un infant. Aquella nit s'havia afegit al grup un senyor d'aspecte respectable, un tipus ensopidíssim, un d'aquests tipus que quan troben un personatge no el deixen ni en sol ni en ombra una temporada. En sortir del local, sens dubte pels efectes de l'aire fresc, aquell senyor es disposà a deliberar sobre les escenes de què havia estat testimoni passiu, col·locant-se en un punt de vista moral:

— Cregui, don Santiago, que veure'l a vostè i aquests senyors amb dones de tres pessetes...

— Fins aquí hem arribat! — digué Rossinyol aturant-lo en sec—. La meva era de quatre...! Les comptabilitats han d'ésser exactes.