Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
L'escriptor i periodista Josep Maria Fonalleras passà la infància i la joventut al principal del número 35 de la Rambla de la Llibertat. Situats al davant de l'edifici podem llegir diferents fragments del llibre memorialístic La sala d'estar és un camp de futbol que descriuen situacions i vivències d'aquells dies.
Jugo a hoquei a la Rambla, davant de casa, i els porxos fan de porteria. Practico amb uns patins que no tenen fre i que m'obliguen a girar en sec per poder aturar la inèrcia que m'encastaria contra els aparadors de can Perich, una botiga de joguines, o contra els vidres de can Ribas Crehuet, una botiga de roba. Més endavant, en tinc uns altres, amb un tros de goma a la punta del patí, que són més professionals. Així, domino mes la jugada i el toc amb l'estic. Faig malabarismes amb la bola i jugo amb un veí molt més alt i corpulent que m'espanta només amb la mirada. Un dia m'agafa l'estic i tinc por que me l'encasti al cap, com jo em podia haver encastat en els aparadors. Deixo de fer hoquei.
Del menjador estant es pot veure el riu Onyar. I el pont de l'Eiffel, de color vermell, amb una estructura metàl·lica de ferros creuats que formen rombes i que recorda París, és clar, perquè l'Eiffel ho dibuixava tot igual. Els taulons de fusta xerriquen a tota hora: és el soroll habitual de la gent que hi passa i que no entén el pont com un espai on viure sinó com un passadís per anar a un altre lloc. Per a mi, en canvi, el pont de ferro és un món. Hi sé descobrir el caminar apressat d'una dona amb sabates de taló, els crits d'una colla de nois joves, el plor d'un nen en un cotxet. Els escolto o m'aboco a la finestra, tapat rere les persianes verdes perquè no em vegin. Ningú no es pensa que l'observes quan travessa un pont i, en canvi, n'hi ha que se'ls miren, com ara jo, mentre s'aturen a conversar, mentre vigilen que el fill no fiqui el nas pel forat de la reixa de ferro. Veig passar una noia que du l'uniforme de les Carmelites i que m'agrada. L'he vista passejar per la Rambla i l'he mirada des de darrere les cortines del balcó, pensant que pujaria i que baixaria i que seria així tota la tarda. Jo, amagat; i ella, amb les amigues. Tinc calculat el temps que es triga a travessar el pont, a baixar les escales, a entrar a la Rambla i a girar cap a la dreta. Si en lloc de tirar cap al carrer Plateria decideix enfilar pel mig de la Rambla, corrent pel passadís seré a temps d'estintolar-me al balcó com qui no vol la cosa. I potser m'atreviré a fer-ho i la veuré i ella girarà el cap i jo faré veure que miro cap a un altre costat.
Altres indrets de Girona: