Cerca per...
Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El col·legi de la Immaculada dels Maristes estava situat en el que avui és el denominat Mirador dels Maristes, construït el 2010, amb esplèndides vistes sobre la ciutat de Girona. Les mateixes que devia tenir Josep Pla quan n'era intern i que ens ha deixat fixades en uns fragments de Girona, un llibre de records i un fragment de poema, que podem llegir gaudint de les, si fa o no fa, mateixes panoràmiques, incloent-hi la presència indissociable de la massa de la catedral a mà dreta. Igualment ens serà útil la lectura d'un poema de Núria Esponellà que evoca els colors d'aquella Girona de la seva joventut que descobria quan arribava amb el tren.
Autor:
Josep Pla i Casadevall
Obra: Girona, un llibre de records (dins Primera volada) , 1966
Pàgina: 57
Obra: Girona, un llibre de records (dins Primera volada) , 1966
Pàgina: 57
En trobar-me davant del col·legi m'envaïa una tristesa profunda. Entràvem a la porteria i el germà porter es feia càrrec de nosaltres. Ens acomiadàvem de l'àvia Marieta, sota una litografia de la Mare de Déu plantada a la porta sense dir paraula. Si haguéssim gosat hauríem plorat. Després, entràvem al col·legi amb el cap baix.
Autor:
Josep Pla i Casadevall
Obra: Girona, un llibre de records (dins Primera volada) , 1966
Pàgines: 71-72
Obra: Girona, un llibre de records (dins Primera volada) , 1966
Pàgines: 71-72
Quan a la catedral tocaven les sis campanades ja havíem sortit, en fila índia, del dormitori i érem instal·lats a l'aula de l'estudi matinal. Aquest local tenia una gran finestra que donava sobre Girona, la Devesa, els plans del Gironès i les muntanyes. Solia coincidir la nostra instal·lació a 1'aula amb el pas, per la ciutat adormida, del primer exprés de França. El vèiem passar, il·luminat i fantàstic, velocíssim, de la finestra estant. En el desmunt de la Devesa feia un xiulet nerviós i vibràtil que feia tremolar un moment la boira adormida en els arbres tocats per la claror làctia de l'alba.
Autor:
Josep Pla i Casadevall
Obra: Articles amb cua (Obra completa, 31) , 1976
Pàgines: p. 642-643
Obra: Articles amb cua (Obra completa, 31) , 1976
Pàgines: p. 642-643
A dos quarts de sis del matí
— encara era negra nit —
ens havíem de llevar
indefectiblement.
La primera cosa que fèiem en llevar-nos
era tremolar de fred.
Pensàvem en les aixetes immediates,
en l'aigua que en sortia,
que era gelada, glacial, tètrica.
Al quadrangle fatídic
hi havia una gran finestra
des de la qual es veia la Girona immediata
i la via del tren.
En fer les ablucions,
davant de la gran finestra
passava, cada dia, l'exprés de França,
ple de llums,
amb el voluminós fum blanc
que exhalava la locomotora,
un fum ple de guspires vermelles.
Si el país era nevat
— de vegades ho era — el fum semblava la
neu que s'emportava el tren.
Després de la corba de l'Onyar,
el tren agafava la recta del gual
a gran velocitat,
fent un xiulet estrident.
Com més fred teníem
més imaginàvem
el maquinista i el fogoner de l'exprés,
que en aquell moment
devien estar al costat de la gran caldera
de la locomotora, ben calents.
Ens feien una enveja terrible.
Tremolàvem de fred.
Tot és sensible. Ja ho digueren els antics.
De la sensibilitat—de la sensibilitat—,
en neix tot. En neix la bellesa.
L'aigua gelada de les nostres ablucions
ens portava a pensar
que la caldera de la locomotora
era la suprema bellesa.
Autor:
Josep Pla i Casadevall
Obra: Girona, un llibre de records (dins Primera volada) , 1966
Pàgines: 59-60
Obra: Girona, un llibre de records (dins Primera volada) , 1966
Pàgines: 59-60
Aquest pati era molt miserable i tot el que contenia —terra, arbres i parets— era com esmolat i rosegat pel fregadís de les criatures. Tenia, però, un cantó obert a migdia sobre el qual corria una reixa aguantada amb pilars que deixava veure un paisatge de meravella, d'una qualitat extraordinària. Com que vaig passar tantes hores de la meva adolescència amb el front sobre aquells ferros, embadalit, mirant-me'l, el recordo amb agraïment i tendresa.
A sota del pati, en contrabaix, hi havia l'hort de can Miralles i després s'estenia tota la ciutat de Girona —un paisatge de teulats d'una pintoresca vivacitat— i més enllà les serres del Gironès fins als contraforts de la Selva, de les Guilleries, de la Salut, de Rocacorba. Sobre aquest massís muntanyós, s'hi feia una concentració intensa en el cingle del Far, que semblava tallat per una destral sobre el cel i tenia i un punt de duresa metállica.
L'hort d'En Miralles quedava penjat a plom a una vintena de metres sota el pati. Era molt abandonat i els dies de pluja o de cel baix exhalava un alenada d'herbes podrides i de terra molla. En el recer hi havia uns tarongers groguencs, unes feixes ermes, set o vuit fruiters malalts. A primers d'estiu, s'hi sentia la flauta d'un gripau. Més enllà de l'hort, s'estenia, en semicercle, una gran extensió de teulats.
Els teulats de Girona tenen una riquesa de colors única. Sobre un to general d'ocre esvaït, d'albercocs madurs, de grisos platejats, de menudes molses i vegetacions criptogàmiques roges, verdoses, daurades, s'hi encavalca la fantasia humana dels terrats oberts o arquejats, la gràcia estrambòtica, grotesca, de les xemeneies, els campanars de les esglésies i dels convents, el blanc de bugada de la roba posada a assecar, els petits tous d'arbres dels jardins reclosos, les acusades, sinuoses incisions de carrers i places, les estranyes baluernes dels colomistes, els galliners de terrat, els extravagants capricis arquitectònics que rematen les cases. Mirant els teulats amb atenció, era rar no descobrir-hi, en un o altre, algun home o dona que hi feinejava o hi badava, simplement, amb una gran tranquil·litat. Hi ha persones —sembla— que s'evadeixen de si mateixes sortint per la porta del carrer i altres pujant al terrat a badar. Les descobríem, de vegades, molt lluny, a l'altre extrem de la ciutat, i semblaven petites taques negres que es bellugaven, com insectes de paret a punt de volar.
Més enllà dels teulats, començava el paisatge. A l'esquerra, mirant a migdia, corrien les ondulacions fines i llargues dels pujols de la Selva, d'un color de rosa esbalaït i esponjat. El brancatge pompós i ordenat dels grans plàtans de la carretera de Barcelona es perdia de vista, projectat sobre el sud, fent una ratlla de separació entre les terres de la Selva i les del Gironès, més fortes, d'un terròs més aspre.
Autor:
Núria Esponellà i Puiggermanal
Obra: La mirada de la gavina , 2001
Pàgina: 71
Obra: La mirada de la gavina , 2001
Pàgina: 71
Tots els ocres
A Girona
Tots els ocres que tens, ciutat madura,
penetren dins els traus i les clivelles
de les teves parets de pedra humida,
i em retornen a un matí vell d'hivern,
a l'esmolada, esquerpa adolescència
que vaig ésser.
Tots els morats que arranca el teu capvespre
damunt teules de blets i campanars
d'esglesioles i carrers ombrívols
m'esbandeixen els ulls i fan més vius
el brogit del mercat i de les fires,
la humitat que enfilava els meus palpissos
d'adolescent ingènua, l'esclat efímer
dels vilers a l'ombra de les fonts
i el desig contingut al vagó d'aquell tren
que arribava amb retard cada divendres.
Tots els blancs d'aquesta ala de gavina
que passa a frec de l'àngel mentre talla
la calitja borrosa del migdia
s'envolen al teu cos de jardins closos
espurnejant les aigües de tants vidres.
I et contemplo amb els ulls que vas obrir
a la bellesa rara dels teus dies,
un matí de febrer, ciutat madura.
Altres indrets de Girona:
Indrets