Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Aquesta llibreria, amb entrades pel carrer de l'Argenteria i de la Cort Reial, és una de les més antigues de Catalunya, va ser fundada el 1879 i el 1978 va ser traspassada a Pere Rodeja, en Pere de can Geli, pare de l'actual propietari que ja el 1952 s'havia posat al davant de l'establiment. Disposa d'un fons de més de 200.000 títols. Precisament, és en aquesta llibreria on entra el protagonista de Delictes d'amor, de Maria Mercè Roca i hi roba un exemplar de Tifó, de Conrad. El fet el relaciona amb la seva anada a Bangkok en busca del turisme pederasta. Un altre text que hi podem llegir al davant d'una de les dues entrades o a l'interior és el que Josep Maria Fonalleras dedica a reivindicar que algú haurà d'escriure un llibre sobre els batecs d'aquesta llibreria a través dels anys.
Sortint de l'Hotel Lis he entrat a la Bookhouse, una llibreria del carrer Silom, al primer pis d'un edifici de botigues. M'hi he sentit bé perquè l'ambient era tranquil, la música passava desapercebuda i la gent que hi havia —gent del país i alguns turistes especials, evidentment sense bermudes— parlava fluix i fullejava els llibres amb molt de respecte, alguns fins i tot amb devoció. I hi he trobat, curiosament, un volum en anglès del Typhoon, de Conrad. Després del sopar d'ahir al Lord Jim's sembla que aquest autor em persegueix; no he tingut cap dubte a quedar-me'l perquè aquest llibre em porta sempre un record de quan tenia onze o dotze anys —mira si en fa de temps i no m'ha abandonat mai del tot—. Quan el germà del meu pare vivia —era quasi vint anys més gran que ell, i semblava més el nostre avi que el nostre tiet—, ens feia acompanyar-lo sovint, a la meva germana i a mi, a Can Geli. En entrar ens deia: Trieu vosaltres mateixos el llibre que vulgueu, i durant una bona estona el perdíem mentre nosaltres passàvem meravellats, molt lentament, reverents, per entre els passadissos fets d'estibes de volums que s'aguantaven en un equilibri molt precari i que sempre semblaven tots a punt de caure. Jo em descuidava de seguida de la meva germana i sentia un dolç mareig, un nerviosisme de no saber què triar, perquè ho volia tot, totes les aventures, sentia que els herois de Stevenson, Conrad, Homer, Conan Doyle, Scott o Poe em cridaven; me'ls volia endur tots i sabia que no podia ser. I incomprensiblement, jo que fins aleshores mai no ho havia fet —ni ho vaig tornar a fer tampoc mai més—, com si una veu a què no em pogués negar m'ho hagués manat, mentre tenia a les mans una edició d'Ivanhoe força luxosa, que havia decidit quedar-me, em vaig posar a sota el jersei un volum del Tifón, de Conrad. Ningú no em va veure, vaig sortir de la llibreria enravenat, les cames tremoloses i amb un nus a la gola, i aquella nit, pensant que a casa me'l podien trobar i saber que l'havia robat, me'l vaig llegir tot d'una tirada i a la matinada, amb la imaginació absolutament exaltada —corprès el meu esperit de nen per la història del vapor Nan-Shan i del seu capità, que ha de lluitar contra els elements de la natura i els motins dels xinesos—, i amb uns remordiments fora de mida que se'm menjaven, vaig llençar el llibre al riu per la finestra del vàter, alhora que em jurava que a partir d'aleshores aprendria a controlar els meus impulsos. I ara jo era a Bangkok —sortia de l'Hotel Lis, al Patpong, d'alliberar els meus impulsos per després poder-los tornar a controlar quan seré a Girona— i fullejava el Typhoon al Writer's Bar de l'hotel, molt emocionat, fruint com una criatura, encantant-me en les il·lustracions fetes a ploma de vaixells de vapor i vela, com el Nostromo de la Júnior, amb tota la seva magnífica estampa. He demanat un armanyac a la salut de Conrad i me l'he anat bevent a poc a poc: sentia a dintre meu, com molt poques vegades he sentit, una felicitat tan rodona que estava a punt de plorar. No he pogut resistir la temptació de mirar el dibuix que ha fet la nena a la llibreta, la seva casa dels esperits benefactors, i el contorn de les seves manetes i l'empremta de la seva boca vermella de sucre. I he tingut molt clar el que faré demà: quedar-m'hi tota la nit i fer-li fotos. Fotografiar-la per endur-me-la, per conservar la seva imatge, tot i que sigui assumint el risc de tenir una prova del que he fet. I dormir amb ella, renunciant al luxe i la netedat de la meva habitació, per portar a terme totes les meves fantasies.
De tota manera, dels establiments que guardo un record més memorable em quedo amb la llibreria Geli (que encara conserva el seu encant desmanyotat i que serveix, istme literari, de pont d'unió entre la república de l'Argenteria i la de Ciutadans) i amb la botiga de joguines dels Ayats. En deien a can Noranta-cinc (ja n'he parlat quan estava inundada) perquè devia ser una antecesora de les actuals botigues del tot a cent i perquè en una èpoc la majoria de productes devien valer aquesta quantitat. Ca l'Araus era al fons de l'Aregenteria, i, de petit, la contemlava a distancia (els cotxes de l'Scañextric em cridaven l'atenció, això sí) però la jogueteria de referencia era can Noranta-cinc, amb aquells cavalls de cartró, exposats enmig delcarrer, que anunciaven l'arribada de moments pletòrics. De la llibreria Geli se n'hauria d'escriure un llibre. Dels seus orígens eclesials i de la fèrria disciplina moral que havien exercit els seus primers propietaris i els seus descendents, veritables canonges laics que custodiaven les hòsties encara sense consagrar i tota la producción teológica del país. De la colosal capacitat d'en Pere Rodeja a l'hora de saber, llegar i despatxar, i de la seva incessant curiositat. I, posats a fer, i ja que hi sóc, de les estones que s'hi passava el meu pare, fullejant volums de teología o de medicina o fent-la petar amb quif os, en aquella àgora on confluïen religiosos i lliurepensadors.
Altres indrets de Girona: