Catedral, inici de l'escalinata

Autor: Jeroni Zanné i Rodríguez
Obra: Assaigs estètics (Poesia original completa) , 2019
Pàgina: 75

La seu de Girona

 

La santa Seu brilleja com un sol

amb sa mística rosa esbadellada;

vers ella gira els ulls cercant condol

la gran Girona, de lluitar cansada.

 

La torre campanera aixeca el vol

com si assolir volgués la nuvolada;

reposa al claustre el senyorial estol;

vetllen apòstols la divina estada.

 

A l'entonar les cloques cants de festa,

volten la Seu d'un aire de tempesta

i respon un silenci que fa por;

 

els casals que l'enrotllen, muts i altívols,

llurs fronts xacrosos van baixant ombrívols,

com cérvols astorats per un lleó.

Autor: Josep Maria López - Picó
Obra: Brises barcelonines , 1950
Pàgina: 33

Girona

 

Si al teu desig has graonat escales

que el somni elevin al replà del cel,

les pedres treballades a cops d'ales

fixen l'ardent combat del teu anhel.

 

Girona, dura en l'heroisme i pia

que en la fidelitat del teu treball

has volguda la teva senyoria

a redós de la febre dins la vall,

 

i per tal que el desvari no pogués

fondre en no-res dalers de jovenesa

—melangia només i no tristesa—,

 

adéus esperançats de sempre més

recorden el somrís de Beatriu

damunt de la fluència del riu.

Autor: Margarida Colom i Figueras
Obra: La Girona dels poetes , 2004
Pàgina: 39

Escalar la façana de la catedral

 

II

 

Escalar la façana, les altures,

amb un afany intens de llibertat

i, com d'un Miquel Àngel somniat,

sentir-me contra el pit les escultures.

 

Perdre'm en la rosassa, com un llac

de vitralls i miracles d'art diví,

corona refulgent d'un serafí,

oasi de clarors dintre l'obac.

 

I a dalt del campanar, ert i ben sol,

un àngel que batega dins de l'aire.

I, ran de l'horitzó, mirant enlaire,

 

emprendre amb ell, quiets, un plàcid vol...

Escalar la façana, l'esperit,

amb les mans d'algun prec que no s'ha escrit!