Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Màrius Torres va néixer a la casa situada al carrer Major, 36, on, a la postguerra, hi havia "Lo baratillo" amb la façana plena de joguines, la tarda del 30 d'agost de 1910, al·ludida en un dels dos textos de Josep Vallverdú que proposem de llegir-hi. El pare era metge i polític, i la mare tenia estudis de magisteri. Tots dos eren melòmans i pertanyien a famílies de professionals de la medicina i del dret, i al sector republicà i catalanista. Malgrat l'ideari laic, fou batejat a l'església de Sant Pere a petició d'una serventa de la casa. Situats al davant, a banda del text esmentat, en podem llegir un altre de breu del mateix autor que defineix la condició de poeta de Màrius Torres i, finalment, un fragment d'un poema d'aquest, "La Torrissea", en què fa consideracions sobre com era d'infant.
Quan jo era un infant, de vida prosaica
no coneixia l'encís ni el secret.
Lleuger petjava el dibuix que mosaica
el nostre fat amb el peu distret.
Trencava cordes d'una balalaica,
caçava llagostes i jugava a fet
amb el fill d'una majordona laica
i la filla d'un moro menoret
que vivia a Jamaica.
No és un poeta amorós, no és un poeta metafísic, no és un poeta religiós, no és un poeta així o aixà: és un poeta, simplement. Optimista, mai abatut, sostingut pel fil de l'esperança, segur de la pervivència de la seva terra i cert del seu pas efímer per la vida: lúcid, en una paraula.
No hi ha, en la seva família, antecedents poètics; culturals sí. Família de burgesia, família de pes social, de llibres, de professionals, dedicats a la medecina i a l'advocacia, i tots ells afeccionats a la música.
Aquesta botiga és insòlita: pocs indrets de Catalunya poden presentar quelcom semblant. Tothora, tot temps de l'any, les penjarelles de joguines enormes ocupen de dalt baix la façana d'aquesta casa del Carrer Major. Sovint l'empresa hi col·loca ninots mecànics, que atreuen, amb el dring de cascavells i tremolor sonor de tambor, l'atenció dels vianants. Tot Europa és plena de fotos d'aquest espectacle, que els turistes prenen. A la nit, les joguines s'il·luminen amb profusió de bombetes. La botiga és dedicada exclusivament a la joguineria més rutil·lant, i els infants s'embadoquen davant l'aparador i accionen els pianos de maneta diminuts que hi ha al carrer.
Carrer Major de Lleida. Un carrer tot de botigues, que gairebé us amaguen les estretes entrades que menen als pisos. És un dels carrers comercials més importants del país, tancat al trànsit rodat, i tots els lleidatans han arrossegat els peus per les seves lloses, perquè, malgrat la seva estretor, és un lloc de passeig obligat. Soldats, mares amb fills, estudiants, homes fets, jaios i mainada, tothom passa una estona o altra pel carrer major.
Ja hi passaven els romans: per aquí discorria la via que anava a Caesaraugusta...
Altres indrets de Lleida: