Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
La seva façana neoclàssica s'erigeix al bell mig del carrer Acadèmia, al número 4, d'ençà del 1862. Única a Lleida per les seves dimensions, s'ha d'alçar la vista per poder contemplar els sis escuts que la presideixen, a uns vint metres d'alçada. Un cop dins de l'edifici, trobem el vestíbul noucentista amb peces de marbre portades des de Grècia i l'escala imperial, el teatre i la capella. El Santuari de la Patrona de Lleida conté diversos tresors artístics. El més impactant són els tres-cents metres quadrats de pintures al fresc, datades del 1871 i que reprodueixen, juntament amb uns vitralls, la vida de la Mare de Déu. La capella, d'estil gòtic florentí, està presidida per la figura d'una Verge Blanca, que té aquest color pel material amb què fou esculpida: fusta de til·ler. En qualsevol dels llocs descrits o també davant el vitrall de la dreta de la capella que reprodueix la imatge de Roca i Florejachs podem llegir la crònica que Valeri Serra i Boldú féu de la visita de Verdaguer a la institució i un fragment del poeta extret del discurs dels Jocs Florals.
Acompanyat de ben nombrosa comitiva on hi figuraven les autoritats i representació de totes les forces vives de Lleida, se dirigí al poeta a son hostatge, a casa de D. Frederic Renyé, que mentres Mossèn Cinto estigué en la capital del Segre, semblava que s'hi guanyés jubileu de tantes visites com rebia a totes hores.
No hi fa res que a l'estació hi hagués anat tothom, allí a l'andén amb la natural confusió, ningú es donà per satisfet, i durant los dies que va ésser a Lleida sentí ofertes generoses, i paraules plenes de admiració, que el tenien contentíssim.
Però, ell volia aprofitar lo temps veient lo més notable de Lleida, i en un moment que aquella tarda minvaren les visites se els digué que Mossèn Cinto tenia d'anar a veure l'Acadèmia Bibliogràfica Mariana i allà l'acompanyàrem una colla.
Al traspassar lo vestíbul i veure-hi l'estàtua de Don Lluís Roca i Florejachs tingué per ell paraules de gran afecte, puix sabut és que l'estimava, com n'és testimoni lo record que li dedicà en lo discurs dels Jocs Florals al següent dia, com igualment la poesia que endreçà a la seua mort, en la que li diu:
Que dolç es quan altres te diuen adéu,
cantor de la Verge de angèlica veu,
lo dir-te arreveure!
Compara la tristor d'aquesta vida amb la felicitat de la glòria, i acaba:
Allí dalt floreixen uns altres rosers,
allí dalt verdegen uns altres llorers,
jo en sento enyorança.
Puix tu t'hi regales, Lluís estimat,
espera-m'hi a l'ombra d'eix arbre sagrat,
que el viure ja em cansa.
L'Acadèmia Mariana li arrencà sovintejades mostres d'admiració; això de que la Mare de Déu, tinga, no sols una iglésia, sinó, un palau rodejat de jardins, un museu, una impremta, per a que Lleida oferís una prova més d'amor a María, l'alegrava «¿Perquè la fundà?—n'ha dit. —Per enviar a tot Catalunya i a tot Espanya lo perfum d'aqueix Lliri immaculat que hi floreix encara. Des de llavors ella és la turiferària i ensems la cantora, i no sé si diga la mestra de capella de la Verge, puix ella es la que prega, i obliga a cantar-la als trobadors del regne, convidant-los a guanyar exquisides flors d'argent i joies d'or en lo torneig anyal en honor de María.»
Quan se li mostrà la Biblioteca i se'l convidà a escriure quelcom en l'Àlbum de l'Acadèmia, hi posà aquestos versos:
Maria
al cel guia
per camí e flors:
anem-hi,
volem-hi
cantant sos amors.
I nuant ara aquest fil amb lo del discurs, si aqueixos verds i ufanosos regadius tingueren Nostra Senyora de l'Horta, quantes i quantes ne tenia la ciutat? Jo sols vos recordaré de passada Santa Maria de Jesús, fundada, segons la tradició, per lo mateix sant Francesc; Nostra Senyora del Blau, per lo nom escaigut i per la bonica llegenda que la corona; Nostra Senyora del Miracle, iglésia que havia sigut sinagoga i era el refugi dels jueus convertits. La ciència cercava l'ombra de son mantell en los dos col·legis que amb lo nom de la Verge tenia vostra famosa Universitat, i fins los malalts trobaven socors i salut en l'Hospital de Santa Maria. Gairebé tots los misteris de Maria Santíssima tenien i tenen encara son temple o son altar entre vosaltres, coronant-los a tots alta i escaigudament la prodigiosa seu antiga amb lo misteri de sa gloriosa Assumpció. Davant del seu altar de marbre, Lleida feia cremar de nit i dia lo ciri anomenat candela de la salut, símbol del seu amor per Ella, que no s'ha apagat encara.
Podia Lleida oferir quelcom més a la Mare de Déu? Sí, per cert, i fou en nostres dies que fundà, amb un nou i bellíssim temple en honor seu, l'Acadèmia Mariana. Per què la fundà? Per enviar a tot Catalunya i a tot Espanya lo regalat perfum d'aqueix lliri immaculat que hi floreix encara. Des de llavors, Ella és la turiferària i ensems la cantora, i no sé si diga la mestra de capella de la Verge, puix ella és la que prega; i obliga a cantar-la als trobadors del regne, convidant-los a guanyar exquisides flors d'argent i joies d'or en lo torneig anyal en honor de Maria.
Altres indrets de Lleida: