Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Aquest edifici construït entre 1928 i 1930, obra de Francesc de P. Morera, pot ser un bon lloc per substituir l'antic Teatre dels Camps Elisis, on es van celebrar els Jocs Florals de 1901, presidits per Jacint Verdaguer, per llegir-hi un text de Valeri Serra Boldú que recorda l'efemèride, un fragment del discurs presidencial de Verdaguer i un fragment d'"El cim", poema d'Antoni Navarro, guanyador de la Flor Natural. També foren guardonats, entre altres, Jaume Bofill i Mates, Valeri Serra i un jovenet Josep Estadella (Lleida, 1880 – 1951).
Los Jocs Florals de Lleida, si cada any són lo mellor número de la Festa Major, en aquell se notava que tenien quelcom més d'extraordinari. Ben bé ho féu notar l'Alcalde D. Roman Sol i Mestre que no es contestà obrint l'acte amb les paraules de ritual, sinó que féu ressaltar l'altíssim relleu de «la personalitat literària del qui aquell dia honrava a Lleida al presidir la festa i també que el poble lleidatà li devia veneració i respecte per ser Mossèn Cinto una llegítima glòria de Catalunya». Prenc aqueixes paraules d'un periòdic de l'època, La Comarca de Lleida que continuava dient: «A l'avançar per a llegir son discurs presidencial l'eminent poeta, una tempestat d'aplausos va ressonar enèrgica i vibrant per tot los àmbits del teatre: tothom posat de peu aplaudia amb fe i entusiasme quines demostracions se repetiren al mig i al final del discurs....» lo discurs de Mossèn Cinto que fou un cant a Lleida patriota i cristiana, devota de la Mare de Déu en lo temps antic i actual.
Amb aquella festa tingué dos sorpreses literàries, una fou la poesia guanyadora de la «flor natural» de Mossèn Anton Navarro titulada En lo cim del Pirineu, en la que hi vegé l'obra afortunada d'un poeta nou que demostrava ben bé estar sadollat del poema Canigó. L'altra fou la de conèixer tota la rica varietat de nostres cançons de collir aulives, de ronda i de pandero que jo vaig presentar a certamen, per a demostrar-li que havia escoltat la recomanació que em tenia feta de recollir tot lo folklore d'Urgell. [...]
Com és de consuetud, aquella nit s'obsequia al President dels Jocs Florals i als autors premiats amb un sopar en la Fonda d'Espanya, i a l'hora del xampany s'alçà el poeta Don Magí Morera i Galícia per a dir d'aquella manera que ell sap fer-ho, tot aquell goig que sentia Lleida d'hostatjar a Mossèn Cinto. Brindà igualment Don Frederic Renyé testimoniant al Poeta l'afecte de Lleida i sos devots, fent notar que mai aquell acte havia cridat a tanta gent com aleshores que hi tenien al cantor de L'Atlàntida.
Noble ciutat de Lleida: cap ciutat de Catalunya, llevat de Barcelona, ha sabut portar millor que tu l'escut de les quatre barres; bé fas d'enjoiar-les amb aqueix lliri que sembla un papalló del cel posat sobre una flor de la terra; bé fas de ser devota de Maria.
Posada entre dos realmes que la tenen per mare; entre Aragó que viu abraçat amb son Pilar miraculós, i Catalunya que se sent créixer a l'ombra sagrada del Montserrat, tu devies ser la ciutat de Maria per excel·lència.
[...]
Poetes, perfumau amb la dolça olor d'aqueix lliri vostres arpes, i vostres càntics seran immortals com ell, puix és l'única flor que no es mustiga.
Oh lliri que blanqueges sobre l'escut de Lleida, com l'estrella del matí de la seua historia, posa't també sobre l'escut de Catalunya tota, perfuma-la amb ton alè celestial, i amb un raig del seu bell i gloriós passat embelleix lo seu esdevenir!
En el cim (fragment)
I en pedestal de glòries, la noble Barcelona,
que trenca tres vegades son cinturó de murs
i, conquerint reialmes, es forja una corona
i amb sang escriu i firma el llibre de sos furs.
I veig..., mes ai! ja tomba la ponentina serra
el sol que il·luminava mos somnis i visions.
També el sol de la glòria s'ha post en nostra terra
i ha temps que ses grandeses han cabussat al fons!
Del trist crepuscle l'ombra els murs em mostra encara
de Balaguer, que cauen per a no alçar-se més,
i entre sagnoses runes hi veig la reina mare
que al comte Jaume clama: "Fill meu, o rei o res".
Després... soldats que venen de terres de Castella
i furs i honres trepitgen en nom de reis tirans,
i segadors que branden la falç i la coltella
i en rius de sang es renten ses enutjades mans.
De Felip quint l'espectre que crida a la matança
i el Comte bord que terres i llengua i furs se'n ven,
i en l'últim jorn de glòria, els aguilots de França,
que espaordits s'entornen al toc de sometent.
I ja, res més!, les ombres embolcallant la terra
i núvols i fantasmes que tristos van passant,
i el temps, fosser de races, que inexorable enterra
les restes i memòria dels herois que se'n van!
Ja tots s'han mort, no en resta res més que pols i runes,
i lloses profanades per un eixam de bords,
i pergamins i dates que els anys han fet engrunes
i l'Àngel de la Pàtria que vetlla un camp de morts.
Retornarà entre naltres la raça vencedora
com eixos pins que broten cada any entre la neu?
Escoltaran encara el crit de "Via fora!"
del Montserrat les crestes i els cims del Pirineu?
Oh, sí! que encara ens resta la fe dels nostres avis
i escau encara dur-ne la barretina al front,
la parla catalana encara endolça els llavis
i nostres naus encara van a voltar el món!
Des d'aquest cim altívol, oh Catalunya aimada!,
mos ulls voldrien veure ton ciar esdevenir.
Oh, qui pogués un dia clamar-te deslliurada!
Oh, qui pogués cantar-les, tes glòries, i morir!
Somni-Temença
Tota la nit jo somio
que vas per un camí incert
i que, des de lluny, jo et guio.
Tota la nit jo somnio,
somnio que estic despert.
Tota la nit jo somio
que el camí en la fronda es perd,
i de la fronda em malfio.
Tota la nit jo somnio,
somnio que estic despert.
Tota la nit jo somio
que dallen el sègol verd
i la dalla desafio.
Tota la nit jo somnio,
somnio que estic despert.
Altres indrets de Lleida: