Edicions Proa - 2003 - Barcelona
Des de que en los Jocs Florals de Barcelona coneguí, fa molts anys, a l'inspirat poeta i estimat amic don Lluís Roca, tenia desig de conèixer aqueixa hermosa ciutat, corresponent a la seva afectuosa invitació. Aqueix falaguer somni de noi no he pogut veure'l complert fins en ma vellesa: mes ai!, lo poeta que m'hi esperava per ensenyar-me les seves innumerables belleses ja no hi és, sols ne trobo les fredes despulles que jauen sota la llosa del sepulcre!
Mes no, la seva arpa no és pas enterrada amb ell, puix la sento encara sonar i la veig en les mans d'aqueixos poetes novells.
En lo niu d'antany
hi ha moixonets enguany.
A ells los toca, doncs, cantar i a mi em tocaria solsament escoltar, si vostra benevolència no m'hagués posat immerescudament en aquest sitial des d'aon es costum dir quatre paraules.
I nuant ara aquest fil amb lo del discurs, si aqueixos verds i ufanosos regadius tingueren Nostra Senyora de l'Horta, quantes i quantes ne tenia la ciutat? Jo sols vos recordaré de passada Santa Maria de Jesús, fundada, segons la tradició, per lo mateix sant Francesc; Nostra Senyora del Blau, per lo nom escaigut i per la bonica llegenda que la corona; Nostra Senyora del Miracle, iglésia que havia sigut sinagoga i era el refugi dels jueus convertits. La ciència cercava l'ombra de son mantell en los dos col·legis que amb lo nom de la Verge tenia vostra famosa Universitat, i fins los malalts trobaven socors i salut en l'Hospital de Santa Maria. Gairebé tots los misteris de Maria Santíssima tenien i tenen encara son temple o son altar entre vosaltres, coronant-los a tots alta i escaigudament la prodigiosa seu antiga amb lo misteri de sa gloriosa Assumpció. Davant del seu altar de marbre, Lleida feia cremar de nit i dia lo ciri anomenat candela de la salut, símbol del seu amor per Ella, que no s'ha apagat encara.
Podia Lleida oferir quelcom més a la Mare de Déu? Sí, per cert, i fou en nostres dies que fundà, amb un nou i bellíssim temple en honor seu, l'Acadèmia Mariana. Per què la fundà? Per enviar a tot Catalunya i a tot Espanya lo regalat perfum d'aqueix lliri immaculat que hi floreix encara. Des de llavors, Ella és la turiferària i ensems la cantora, i no sé si diga la mestra de capella de la Verge, puix ella és la que prega; i obliga a cantar-la als trobadors del regne, convidant-los a guanyar exquisides flors d'argent i joies d'or en lo torneig anyal en honor de Maria.
Lo Conqueridor, després de rentar i fer cristiana amb les aigües del baptisme la moresca ciutat del Túria, després de consagrar a la Verge Maria la major de ses mesquites, arrenca de son escut la mitja lluna minvant i li dona, traient-se'l de son braç, son propi escut de les quatre barres, i desitjant florejar-les amb alguna cosa més, ho demana a Lleida, qui amorosa li dona un esqueix de son lliri.
Mes, ara pregunto: d'aon li ve a Lleida aqueixa tan hermosa com poètica divisa?
La tradició diu que l'escut de vostres avis n'estava sense, i ells, a semblança del comte Jofre el Pelós, ne demanaren una a son rei. Aqueix, escaient-se enmig d'un prat, dona una ullada al voltant seu, i veient-hi un lliri, com en aqueix moment se'n veuen tants per aqueixes ribes, lo collí i n'enflorà l'escut de vostra pàtria.
Qui era aqueix príncep? Ningú ho sap; mes son present era digne d'una mà real. Si fos lo rei del cel i terra en persona, de què podia fer-vos do més valiós i d'agrair que d'aqueixa flor, símbol puríssim de la bellesa de sa Mare?
Lleida és la gafa d'or que uneix lo Principat de Catalunya al realme d'Aragó, aqueixes dues primitives meitats del mantell de don Jaume. Doncs aqueixes dues províncies són religioses i marianes, qui diu que aqueix lliri no us fos portat per la mà de sant Jaume, volent-lo transplantar de les vores de l'Ebre a les del Segre?