Tomba del bisbe Torras i Bages

Al costat nord de la seu hi ha un seguit de capelles barroques, que són l'única part construïda d'un projecte de començament del segle XVII per a una nova catedral. El pla general va ser del tracista fra Josep de la Concepció (1679). A la capella de la Mare de Déu de Montserrat hi ha, davant per davant, la tomba del bisbe Josep Torras i Bages i un Crist jacent de Josep Llimona. Torras i Bages (les Cabanyes, 1846-Vic, 1916), després de formar-se en els seminaris de Barcelona i Vic, l'any 1882, l'elegiren president de la comissió encarregada de redactar les Bases de Manresa. El 1892 va publicar La tradició catalana, que desenvolupava les idees del catalanisme conservador enfront a Lo Catalanisme (1886), de Valentí Almirall, que donava les bases ideològiques del catalanisme d'esquerres i republicà.

A instàncies de Manuel Duran i Bas, aleshores ministre de Gràcia i Justícia, el 1899, fou consagrat bisbe de Vic per trasllat el seu antecessor, Josep Morgades i Gili, al bisbat de Barcelona. Amb aquestes maniobres hom aconseguí que per primera vegada totes les seus episcopals catalanes estiguessin en mans de gent fidel a la idiosincràcia del país. El 1906 Torras i Bages refusà la promoció a arquebisbe de Burgos pel fet que això comportava el seu allunyament de la terra. El 1899 havia fundat la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat que exercí una gran influència en la formació de la jove intel·lectualitat del canvi de segle, entre ells els poetes Guerau de Liost i Josep Carner. D'aquest darrer podem llegir el poema que li dedicà en homenatge arran de la seva mort el 1916.