Vic en el record
Autor:
Maria Àngels Anglada i d'Abadal
Obra:
Crida de les festes que la ciutat de Vic...
, 1993
Vic en el record
Lluny de tu –m'envolta la claror marina–
el cor et saluda, altiva ciutat,
i el record t'acosta, arrel meva fonda.
Destrals no et tallaren d'oblit ni de temps.
Com l'alba sorgeixes, adés blancvestida
com una princesa amb mantell de neu,
amb tul de boirines, diamants de gebre.
Adés envoltada dels més tendres verds
quan l'arbre borrona, i tímida encara
amb por del refús, s'acosta suau
cada primavera, si gosa o no gosa
despertar les roses i les flors de l'arç.
Adés se'm presentes entre la calitja
nimbada en la glòria d'aquest sol ardent
que daura les pedres i encén les teulades,
quan la nit enyoren els jardins secrets
–rere els murs antics on s'enfila l'heura
o les vinyes– verges que una breu tardor
tornarà una flama efímera i bella.
Amb sons de campanes el record t'empara
i vols d'orenetes ran del vell cloquer
altíssim i pur guaita del silenci.
