Cerca per...
Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
La cripta romànica fou consagrada juntament amb la catedral, el 1038. Els sis capitells, amb influència de l'estil anomenat califal, i les columnes que els suporten, foren reaprofitats de la catedral pre-romànica del segle X. Se'n troba menció en els documents fins al final del segle XIV. Després la cripta desaparegué en les obres de ransfomació del creuer i del presbiteri de la catedral. Entre 1941 i 1942, mossèn Eduard Junyent va dirigir unes excavacions que la van redescobrir. La cripta va ser en part reconstruïda i en part restaurada. Un text del mateix Junyent fent una descripció de la troballa ens pot servir de lectura en un lloc amb mil anys d'història.
La cripta del bisbe Oliba...
Autor: Eduard Junyent i SubiràObra: La cripta romànica de la catedral de Vic , 1966
La cripta del bisbe Oliba resta inclosa dintre l'ambient absidal constituït per un gran espai rectangular que s'ampliava cap a llevant en el robust absis semicircular. A l'interior era dividida en tres naus que es repartien l'amplada en distàncies aproximadament iguals de 2,62 m a la central i de 2,84 a les laterals, mitjançant tres columnes per banda que també configuraven la llargada a uns 2,75 m l'una de l'altra per a donar en total uns 12 m de llargada per 9,70 m d'amplada.
El mur perimetral que la delimita forma en els dos primers trams un espai rectangular que, a partir del tercer tram, inicia la curvatura de l'absis que s'enlairava al seu damunt. Això explica la robustesa de la seva gruixària d'1,70 m sense comptar la banqueta, d'una alçada de 0,90 m, que sobresurt vers l'interior de la cripta a uns 0,20 m de les parets laterals i a 0,45 m en la part curvilínia del fons. L'aparell d'aquesta banqueta, obrat en pedra trencada, és bastant irregular, donada la varietat de dimensions de les pedres i blocs, que donen la impressió de materials aprofitats, dels que el constructor se'n sortí com pogué per tal de mantenir-los en filades. A la part dreta del mur, i també cap al fons, hi hagué cura de col·locar un bloc regular, que no sobresurt del parament exterior de la banqueta en els indrets sobre els quals es drecen els ressalts destinats a recollir els arcs de la coberta. En canvi, a la part esquerra, aquesta manera de reforç afecta maneres imprecises, resoltes amb pedres irregulars i de major tamany, que formen una exsurgència que sobresurt a 0,13 m i fins a 0,24 m més endavant del parament de la banqueta. [...]
De la coberta, destruïda a principis del segle XV, restaren indicis clars en els massissos d'arrencada que sobrevisqueren damunt d'algunes impostes dels capitells de suport. En ells s/iniciaven les arcades que s'estenien en les direccions d'amplada i de llargada fins a les mitges columnes dels ressalts del mur perimetral. Les voltes s'enlairaven a cantell viu per arestes en la intersecció de dues voltes de canó dintre els trams regulars, mentre que en els irregulars dels fons laterals, en topar-se amb l'indret mes pronunciat del mur curvilini, es lliuraven a una mènsula que encara restava a lloc, constituïda per dues pedres sobreposades amb un ressalt cònic allargassat destinat a recollir l'aresta de la volta.
Altres indrets de Vic:
Indrets