Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
L'església i el convent de Sant Domènec, d'estil barroc, foren projectats per diferents mestres de cases de la família Morató. L'església, on el 24 de setembre de 1870 fou ordenat sacerdot Jacint Verdaguer, està formada per una nau central amb capelles laterals i decoren el presbiteri unes pintures del vigatà Llucià Romeu que representen els misteris del Rosari. El claustre, construït cap al 1723 per Jacint Morató Soler, és d'una gran esveltesa i originalitat. Actualment, la part superior del claustre és la seu de l'escola d'Art Junyent i Subirà.
Jaume Collell nascut en una casa botiga on avui hi ha l'edifici de Correus, a la Rambla de l'Hospital, va lligar-se de ben jove a les funcions religioses de l'església i, de fet, ell mateix confessa que li obriren la seva vocació sacerdotal. Per aquest motiu, al claustre, podem llegir breus fragments de les seves memòries que rememoren els seus records d'infant i jove.
Un vespre del mes de maig, la mare em va dir «veste'n a Sant Domingo, a veure si et volen per escolà.» Me n'hi vaig, me'n pujo a seure al banc del presbiteri, i al cap de poc surt el sagristà, qui ho era aleshores l'estudiant Baldiri Solà, que cantava de tenor a la Capella de la Seu i em diu si vull anar a tenir compte a la Sagristia, perquè ell se n'havia d'anar a cantar al chor per la funció del mes de Maria. D'esma vaig seguir-lo, i em trobo a la sagristia il·luminada per un trist llantió, tot solet, amb més por que goig. No tardaren a venir altres escolans més grandets que jo, nois que jo coneixia del carrer, i em feren passar lo noviciat amb algun pessic i qualque manduçana, que jo els vaig tornar tan bé com vaig saber i em permeteren les meves forces de criatura.
De mos records d'escolà de Sant Domingo, ne podria escriure ben bé tot un llibre, perquè puc dir que allí es va esmunyir dolçament tol lo temps de ma infantesa, com més tard hi trobí les primícies de ma carrera sacerdotal. Lo curs de l'any, l'alternativa de les estacions, en una paraula, lo meu calendari infantil, era regit i governat per la successió de festes de Sant Domingo. Venia el Nadal amb ses alegries íntimes de guarnir a l'altar major lo pessebre, amb unes hermosíssimes figures de pastors que havien pertanescut a la família Casas (a) Xerino, cèlebre pels seus pessebres, i amb una volior d'angelets de totes mides que quan els trèiem de les capses, me semblava que havien de posar-se a volar.
Oh, la veu de les campanes! Totes les de Vic les coneixia ben distintament i les conec encara, com per la veu conec a molts de mos conciutadans, però les de Sant Domingo ressonen més en mon cor que no pas en mes orelles, amb un so com si fos veu del cel i veu d'ultratomba, recordances dels meus que m'han deixat solet, i salutació amiga dels companyons de ma infantesa. Que n'ompliria de fulls de paper, si les hagués de contar totes les hores dolces de ma vida d'escolanet de Sant Domingo!
Altres indrets de Vic: