Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El pont de Queralt o de Sant Francesc o de la Calla, segons la denominació popular, sobre el riu Mèder, és el més antic i el més notable dels ponts vigatans. Es va construir el segle XI i es troba situat enfront de l'antic portal de Queralt de les muralles de Vic. Sabem que es va restaurar al 1472 al final de la guerra amb Joan II. Al 1769 se li va refer una part de la barana i el 1863, després de l'aiguat, fou necessari consolidar-ne els pilars. Poc després del 1840 amb motiu de fer-se la carretera de la ronda que envolta les muralles, es va tapar i suprimir l'arcada més propera a la ciutat. Finalment calgué fer-ne una de nova després de la voladura parcial que tingué lloc al 1939 al final de la guerra Civil.
En aquest punt podem dur a terme diverses lectures. La primera, de Martí Genís i Aguilar tracta de com els estudiants del seminari, el dijous a la tarda que era el seu dia de festa escolar, baixaven per aquest pont al prat de Sant Llorenç, on avui hi ha el barri de Sant Francesc o de la Calla. També hi escau la lectura d'un fragment de L'últim patriarca, de Najat El Hachmi en què fixa l'encís que per ella tenia aquest punt de pas entre la Calla, on vivia, i el Vic històric.
Vàrem sortir pel portal de Barcelona, que dóna a migdia, i agafant a la dreta un magnífic passeig d'acàcies que feien companyia a una manyaga riera, que s'escorre tota quieta i no movent gaire fressa pel baix d'uns terraplens al peu mateix de la ciutat; i anant seguint contracorrent les aigües, vorejant les hortes de regadiu i els rengles de saules i d'oms que amb elles es nodreixen i refresquen; vàrem aturar-nos en un prat espaiós, rodejat d'espessos arbres i d'altes margenades, nomenat el prat de Sant Llorenç. És una de les perspectives més poètiques de la immensa plana de Vic; seti retirat, esbarjós i alegre, com fet exprés per a ésser l'aula de gaubança dels estudiants, la major part dels dijous de l'any. La manera de passar-hi l'estona, quasi bé sempre era la mateixa: s'havia de jugar a rescatar. Férem un pilot dels capots i barrets, es partí el camp de la batalla, i cames-ajudeu-nos per a veure d'atrapar sempre, i no ésser atrapat mai. Aquest joc té alguna cosa de bonic: l'amor propi s'hi barreja, i la cadena d'esclaus que acursen la distància de les dues fronteres com més nombrosa és, més de pressa es va augmentant, perquè està l'honra principal en arribar al camp enemic, i amb un salvo te! deslliurar als companys que han caigut presoners, ço que promou moltes estratagemes, i augmenta els perills dels atrevits llibertadors.
Vaig anar de pont a pont, com a l'oca. Del pont de ciment al pont romànic, que no pas romà, i havia mirat a les aigües brutes i tot, per si el descobria flotant damunt les restes de pells d'animals procedents de les fàbriques. Imagina't, si la vida canviaria si ell sortia de l'aigua amb els ulls esberlats i els llavis morats. Imagina't si tot hagués estat així. Ploraries molt i molt, però era una possibilitat que no t'anguniejava del tot, no senyor. Et va fer por mirar-te per dins i veure't anhelant un final com aquell, o pitjor o millor, però així de tràgic.
Encara vaig tenir temps d'abocar-me al pont que sempre m'ha agradat i olorar-ne les pedres. No hi havia ningú pel carrer, potser era diumenge o festiu. La botiga de llanes era tancada i vaig tornar a casa fent salts damunt les llambordes lluents. La mare em va cridar des de la finestra. Però què estàs fent? Com pots posar-te a jugar en un moment com aquest?, i tu vas dir és que no l'he trobat ni l'ha vist ningú.
Altres indrets de Vic: