Pont de Queralt

Vàrem sortir pel portal de Barcelona, que dóna a migdia, i agafant a la dreta un magnífic passeig d'acàcies que feien companyia a una manyaga riera, que s'escorre tota quieta i no movent gaire fressa pel baix d'uns terraplens al peu mateix de la ciutat; i anant seguint contracorrent les aigües, vorejant les hortes de regadiu i els rengles de saules i d'oms que amb elles es nodreixen i refresquen; vàrem aturar-nos en un prat espaiós, rodejat d'espessos arbres i d'altes margenades, nomenat el prat de Sant Llorenç. És una de les perspectives més poètiques de la immensa plana de Vic; seti retirat, esbarjós i alegre, com fet exprés per a ésser l'aula de gaubança dels estudiants, la major part dels dijous de l'any. La manera de passar-hi l'estona, quasi bé sempre era la mateixa: s'havia de jugar a rescatar. Férem un pilot dels capots i barrets, es partí el camp de la batalla, i cames-ajudeu-nos per a veure d'atrapar sempre, i no ésser atrapat mai. Aquest joc té alguna cosa de bonic: l'amor propi s'hi barreja, i la cadena d'esclaus que acursen la distància de les dues fronteres com més nombrosa és, més de pressa es va augmentant, perquè està l'honra principal en arribar al camp enemic, i amb un salvo te! deslliurar als companys que han caigut presoners, ço que promou moltes estratagemes, i augmenta els perills dels atrevits llibertadors.

Vaig anar de pont a pont, com a l'oca. Del pont de ciment al pont romànic, que no pas romà, i havia mirat a les aigües brutes i tot, per si el descobria flotant damunt les restes de pells d'animals procedents de les fàbriques. Imagina't, si la vida canviaria si ell sortia de l'aigua amb els ulls esberlats i els llavis morats. Imagina't si tot hagués estat així. Ploraries molt i molt, però era una possibilitat que no t'anguniejava del tot, no senyor. Et va fer por mirar-te per dins i veure't anhelant un final com aquell, o pitjor o millor, però així de tràgic.

Encara vaig tenir temps d'abocar-me al pont que sempre m'ha agradat i olorar-ne les pedres. No hi havia ningú pel carrer, potser era diumenge o festiu. La botiga de llanes era tancada i vaig tornar a casa fent salts damunt les llambordes lluents. La mare em va cridar des de la finestra. Però què estàs fent? Com pots posar-te a jugar en un moment com aquest?, i tu vas dir és que no l'he trobat ni l'ha vist ningú.