Parc de Segimon Serrallonga

Fórem de sobte com sol i aigua...

Autor: Segimon Serrallonga i Morer
Obra: Poemes 1950-1975 (Deu tannkes de la memòria) , 1979

I

Fórem de sobte
com sol i aigua en més viva
tremolor pura
que mai no foren l'aigua
i el sol del Primer Dia.

II

Fórem de sobte
dins l'aire l'un de l'altre,
com sol i aigua
reverberants. Mira
com brilla en la memòria.

III

Fórem de sobte
dins l'aire l'un de l'altre.
¿Fou sol en pluja
o pluja en sol? Recorda,
i en el record fulgura.

IV

Font de ventura,
ah boca, no del somni;
real, oh fruita
sola amb la teva tota
ànima en flor, creada.

V

No hi ha paraula
de paradís que digui
com, dolça força
inacabable, em duies
a beure de més força.

VI

Porto i no porto,
tinc i no tinc, sospiro;
tu pensa'm tota,
sent-me fins a la fosca
rel d'on creixo, i destria.

VII

Sempre és aquesta
teva sola presència
qui venç la impura
bogor dels somnis. Mira'm
de quina llum et miro.

VIII

Sempre és aquesta
teva sola presència
qui venç els somnis
de la memòria. Et gires
i s'alcen amb més vida.

IX

Quin sospir l'aire
somou d'aquesta cambra
que la parpella
abat i s'il·lumina
de nit la nit del dia?

X

FÚRIA A LA RIERA MAJOR
Boscos i boscos
a prim matí. Brogien
després les aigües
per poliedres roses
i blaus. I jo increïble.