Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El carrer de la Força, que resseguia l'antic traçat de la Via Augusta que travessava la Gerunda romana, era el vertebrador de l'antic call jueu. Josep Pla, eminentment conegut com a prosista, el va descriure amb precisió en un fragment de Girona, un llibre de records, que podem llegir en qualsevol punt del traçat del carrer, així com un fragment del llarg poema li va dedicar. Va ser escrit, entre d'altres poemes, en un període de dos mesos, el desembre de 1967, en què la revista Destino queda suspesa de publicació a causa de la censura. La total inacció periodística el va dur a expressar-se en vers.
La Força obeeix a una concepció plenament gòtica de la vida, la seva puresa és crua, directa, impressionant. Però a Girona els matisos del gòtic són molt perceptibles. El carrer dels Alemanys, per exemple, té les característiques del gòtic rural. La Força té l'encuny del gòtic hebraic. És un carrer en pujada, estret, obscur, de cases altes, immenses, aparentment buides, d'un traçat anguilejant molt suau. No presenta pas una gran abundància d'elements nobles a la vista, sens dubte perquè ha estat molt tocat, però el seu caràcter és sensacional. En la Girona tancada per les muralles, jo me l'imagino més animat que ara, més abundant de frares i capellans, estudiants i soldats, pobres i murris, artesans tímids i hereus-escampa. De la Força, la vida, però, sembla haver-ne fugit i volat; ha quedat un carrer somnambúlic i fúnebre, un somni medieval cristal·litzat en pedra refredada, una fantàstica baluerna, decrèpita, somniosa i fantasmal. La reminiscència no té pas una qualitat arquitectònica acusada; els grans casalots més aviat tenen un aire absolutament impersonal. Però, encara que sota de les crostes successives que porten les façanes, s'hi trobin formes més fines, seria igual: l'important del carrer es l'atmosfera que hi palpita, l'ombra resclosida que s'hi adorm, la incisió silenciosa i parada. La Força és la mòmia d'una època passada.
Jo ho dec tot a Girona (fragment)
Jo ho dec tot a Girona.
Hi vaig veure les coses
principals de la vida, netes i precises.
Hi vaig veure la catedral,
que és tota de pedra
i és un gran edifici.
I Sant Pere de Galligants,
que és tan antic,
i els arbres de la Devesa.
No n'havia vistos mai tants de reunits.
I l'internat, i l'Institut, i l'Audiència
i aquestes famílies tan amables
que viuen en aquestes pedres.
Després, anant pel món,
vaig veure moltes coses:
unes prodigioses, altres horribles.
Em semblà que tot ho havia vist.
Girona ha estat
el ferment de la meva vida,
i el carrer de la Força
l'òvul, allargat, de l'existència.
Altres indrets de Girona: