Tomba de Jaume Balmes al claustre de la catedral de Vic

Autor: Jaume Collell i Bancells
Obra: Floràlia , 1894

A Balmes

Des del fons del teu sepulcre mira, oh Balmes,
la corona de tristes semprevives
que de ta mort en l'anual memòria
los teus patricis vénen a oferir-te.
Mira eixes flors collides en la Plana,
i veuràs en sa fulla esgrogueïda
vermellejar espurnes sanguinoses
segell trist d'una lluita fratricida;
i amb les gotes de sang veuràs mesclades
les llàgrimes que el cor als ulls envia,
lo cor que tot plorant ta pèrdua infausta
plora ensems de la pàtria les desditxes.
Oh Pàtria! que fatídica és l'estrella
que ara en lo cel de ton destí domina!
puix mentres perds als bons de ta fillada
te queden sols botxins que et martirisen,
i sobre les fossanes dels patricis
bressols s'hi gronxen que són nius de víbores.

Autor: Jacint Verdaguer i Santaló
Obra: Poesia, 2 (Jovenívoles; Al cel) , 2006

II

Claustres de la Seu d'Ausona,
molts s'hi solen passejar,
tot planyent prop de ses cendres
lo gran savi vigatà,
tot mirant los gòtics porxos,
los meravellosos arcs.
Mos pares sempre que hi entren,
ai!, se'n posen a plorar:
no ploren la mort d'en Balmes,
ni els sepulcres espatllats,
que de marbres ni de savis
tan solament no en fan cas:
ploren per en Bac de Roda,
que té fossa mes enllà,
fossar que guarda les cendres
d'en Paracolls i d'en Bac,
amb ells al fossar de Roda
jo també hi solo anar
a regar ta fossa amb llàgrimes,
ja que no puc fer-ho amb sang.
Quan ells baixen a marina
se giren aigües enllà,
per veure si encara vénen
los barcos dels austríacs,
que de l'arxiduc nos porten
la bandera triomfant.
Les naus no vénen encara,
la revenja no ve mai.

Autor: Jaume Balmes i Urpià
Obra: Vindicación personal (Obras completas) , 1948

... no he dirigit cap pretensió al Ministeri en profit meu, no he pujat mai les escales del Palau Reial, no he adulat ningú, ni insultat ningú; he manifestat la meva opinió, sense reparar si agradava o disgustava a determinades persones, per elevades que fossin; he dit la veritat a tots els partits, agradable o ingra­ta, no he aconsellat ni lloat mai cap abús, encara que fos contra els meus adversaris polítics més decidits; [...] Amb aquesta conducta franca i lleial he aconseguit influir en l'opinió públi­ca: sí, influir, ¿per què no he de reconèixer el que és un fet més clar que la llum del dia? He arribat a influir en l'opinió pública, i en això, ho confesso, sento un plaer ben viu, perquè no res conec de més agradable que l'exercir influència sobre els homes per l'ascendent de la veritat; no res conec més grat que escriure una paraula i tenir una seguretat profunda que aquella paraula, al cap de poques hores, volarà a grans distàn­cies, i vibrarà en milers d'esperits, per produir una convicció o excitar una simpatia, com una espurna elèctrica que, sortint d'un punt, commou l'atmosfera fins a un límit remot.