Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
L'antiga torre del Pretori, construcció romana del segle i dC, on va viure durant més d'un any l'emperador August, va ser profundament reformada durant el segle xiv per convertirse en palau dels comtes-reis. Originalment allotjava les escales que comunicaven la ciutat baixa amb el fòrum provincial, a través del circ, amb el qual es comunica per passadissos subterranis. La reforma medieval es fa molt evident a la façana medieval, amb diverses finestres coronelles, en alguns murs emmerletats de l'interior i, sobretot, a la gran sala gòtica del pis superior, amb arcs diafragmàtics que sostenen una coberta plana. Podem llegir-hi un fragment de La família dels Garrigas, de Josep Pin i Soler, i un altre de Ramon Gomis, que expliquen els records que en conservaven.
La basílica dels emperadors ha conservat son caràcter de palau i fortalesa. Les parets ne són doblíssimes, les finestres rares, les sales grans, los terrats immensos!
Com arquitectura, podria dir-se que és de l'ordre dòric, si bé la major part de ses fatxades són avui llises de dalt a baix. Molts finestrals dels que ara es veuen, són dels primers segles cristians, altres relativament moderns i tallats en ple, sense més mira que la utilitat. La paret de cara a mar reposa sobre rocs primitius. A ras del camí, ben conservada, se veu la Portella, obertura de les falsament anomenades ciclòpies, que servia de pas al servei d'ordre inferior; la fatxada que dóna a la pujada de les Pescateries, si bé llisa en sa més gran superfície, conserva pilastres d'un que fou temple dedicat a Augustus, que els tarragonins devotíssims seus, deïficaren.
La darrera vegada que vaig anar a Tarragona, em va semblar que el Pretori romà gaudia de les condicions adequades per fer agradable un calorós dia d'agost. D'una part l'edifici té unes voltes al subsòl d'escassa llum, humides, absolutament reconfortants. De l'altra, a l'edifici s'hi guarda un esplèndid sarcòfag romà, dedicat a la passió amorosa d'Hipòlit i Fedra. Les vicissituds d'aquest sarcòfag són extraordinàries. Un anglès a les darreries del segle passat, s'enamorà de la peça i decidí que el millor era endur-se-la al seu país. No comptava, al prendre aquesta decisió, amb les venjances divines. Els déus de Roma varen convèncer la naturalesa i els vents es van desfermar. El vaixell que transportava el sarcòfag a Anglaterra se n'anà avall. El derelicte quedà ben a prop de Tarragona a la Punta de la Mora, amb poques braces d'aigua, la qual cosa féu possible que l'any 1948 la peça fos recuperada amb facilitat pels arqueòlegs tarragonins. Les pedres estan bé allà on les van plantar. La gosadia del lord anglès va topar amb el destí.
El Pretori és un monument que data de l'època romano-republicana, la de l'emperador August. De la construcció que ordenà només en queden els fonaments, ja que al segle catorze l'edifici es va convertir en residència dels reis de Catalunya, i anys més tard, per acabar-ho d'adobar, en van fer una presó el Castell de Pilats.
Val la pena enfilar-se fins dalt de tot del castell. Veuràs Tarragona: l'amfiteatre amb el rerefons marí, el passeig, el fòrum, la catedral. Entre les velles construccions, els palaus dels senyors i eclesiàstics, unes edificacions modernes. Una bona barreja arqueològica. Un paisatge mediterrani. L'expressió de la necessitat col·lectiva i individual que tenen els homes que hi viuen d'edificar, de posar les pedres una damunt de l'altra, i la també necessària obsessió de destruir. I en el seu conjunt, la ciutat.
Altres indrets de Tarragona: