Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
A la cuina restaurada meticulosament podem llegir un altre fragment d'Els vespres de don Magí Castellarnau, que recrea una escena ben habitual en els temps en què no hi havia ni ràdio ni televisió. Arribada la nit, en aquest cas mossèn Gebellí, el capellà de la casa, recull servei i infants al voltant seu per llegir alguna història, precisament la Història de l'esforçat cavaller Partinobles, una obra que durant segles fou una lectura molt popular en cases, masies i palaus del país.
La Pepeta es va alçar immediatament, va fer una genuflexió i va besar la mà del seu oncle.
—Seu, filla, seu. La Madrona va fer un gest amb el cap.
—Ja es veu prou que ha dormit bé, mossèn —va dir.
Mossèn Gebellí va somriure i va acostar-se una cadira.
—Vejam —va seure—, que potser voleu que us llegeixi alguna història, avui?
—Sí, sí, oncle, si us plau.
El capellà va mirar la Madrona, que, amb un gest de falsa condescendència, va assentir còmplice amb la Pepeta, que l'observava de reüll.
Ella, abans que el capellà pogués fer la pregun ta, va respondre decidida:
—La del comte Partinobles. Recordeu que no heu acabat de llegir-la.
—Ves amb quines rucades us agrada matar el temps: taules que es paren soles i princeses que cavalquen núvols! Però en fi —va arronsar-se d'espatlles—, amb els vostres cors nets i les consciències fidels, aquestes bajanades no us poden fer cap mal. Vés-hi tu mateixa, filla. Vés a la biblioteca i porta'l. És al segon prestatge de la dreta, entre el Blondín de Cornualla i El Cavaller de la carreta.
La noia es va posar dempeus de seguida i va sortir corrents del menjador.
—Va bé, la noia? —va preguntar ell.
—I és clar que va bé, ja ho sap que va bé. No cal que digui res, mossèn. També es pot estar callat i massa vegades es això el que s'hauria de fer.
—Aquesta Madrona, sempre amb el rondineig a punt. Quan deixarà de fer veure que té mal caràcter?
Mossèn Gebellí havia parlat en veu alta com si ella no hi fos. Amb tot, amable.
L'entrada de la Pepeta amb el llibre a la mà va segar la resposta de la Madrona, que va acabar de tapar amb un drap la coberteria estesa damunt de la taula.
—Ja continuarem demà —va dir—. Aquests coberts no s'han fet servir en molts anys. No vindrà, doncs, d'un dia.
En acabat, va seure al costat de la Pepeta i va creuar les mans damunt la falda, disposada a passar una bella estona amb aquella història.
El mossèn va prendre el llibre que li lliurava la seva neboda i va comentar a llegir per on l'havia deixat l'última vegada.
A més de les dues doncs, en un racó, mig amagat pel cortinatge, l'indi de la Baixa Califòrnia escoltava amb atenció la història del comte de Bles. Sense que ningú se n'hagués adonat, Rafael de So nora havia entrat al menjador sense fer cap remor i havia restat dret al costat d'una finestra, a l'altre extrem de l'habitació.
Mossèn Gebellí tenia la veu jove, el to convincent dels predicadors i el ritme i l'entonació teatrals dels contaires rodamóns. Li agradava llegir en veu alta i veure la gent pendent d'ell, lligada a ell, interessada en el que contava. Va llegir ben bé una hora sense interrupció, fins que va callar.
Altres indrets de Tarragona: