Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
La Llibreria de la Rambla, situada al número 99 de la Rambla Nova, va ser una iniciativa ciutadana que va obrir el 1968 amb voluntat de resistència antifranquista. Es va inaugurar amb un parlament de Joan Fuster i, poc després, s'obrí la sala d'art amb una exposició de Modest Cuixart, Joan Hernàndez Pijuan, Marcel Martí i Josep Maria Subirachs. Fins a la jubilació, la va regentar Ramon Marrugat. Al seu davant o a l'interior és un bon lloc per llegir una anotació de dietari de 1975 d'Artur Bladé en què evoca un dels molts actes culturals que es feien d'afirmació catalana contra el franquisme. Hi surten reflectides dues anècdotes, una, la de l'ensenyament de la llengua sortosament superada, però, l'altre sobre el transvasament de l'aigua de l'Ebre, de total actualitat.
Dilluns, 10 de març
Organitzada per l'Associació del Personal de la Caixa Pensions ha tingut lloc –de l'1 al 8 del corrent- una anomenada "Setmana Cultural Tarragonina», consistent en una exposició de «Plàstica Catalana Contemporània», una conferència de Vidal Alcover a la Llibreria de la Rambla, una actuació de «Putxinel·lis Claca», una taula rodona, sobre el transvasament de l'Ebre, a la biblioteca de la Caixa de Pensions, un concert del quartet «Ars Nova» i, en fi, una representació de «Varietat de varietats» (obra de Maria-Aurèlia Capmany i Vidal Alcover) per la companyia «Ca-Barret» a l'auditori de Radio Tarragona.
Hem assistit, la dona i jo, a tots els actes. I que se'm perdoni la immodèstia d'anotar que a mi em va venir bé, en tant que fill de les terres de l'Ebre, de participar en el col·loqui sobre el transvasament durant el qual em vaig permetre la ironia de dir que si l'aigua arriba a Barcelona potser s'hauria d'impedir que se n'aprofitessin els regidors que no fa gaires dies van votar en contra del projecte de subvencionar l'ensenyament de la nostra llengua perquè van demostrar que de catalans no en tenien res i que per tant...
I ja no vaig poder continuar. Un esclat d'aplaudiments dels auditors (dempeus, alguns, fins i tot) va tallar-me la paraula. I tothom va poder acabar al seu gust la frase interrompuda (amb gran satisfacció de la meva parí, tot s'ha de dir).
Altres indrets de Tarragona: