1
El 1890 es constituí la societat, encapçalada per Martí Miret i Albert Planas, que construí la primera fàbrica de sucre del país. Havia de funcionar amb remolatxa de la Plana, on era poc coneguda. El 1894 l'empresa canvià de titulars i, finalment, aquell mateix any tancà. Reemprengué l'activat el 1899 de la mà de Pere Catasús, primer propietari d'una petroliera al país. El 1903 va ser absorbida per la Sociedad Azucarera de España que desmantallà la indústria. No va ser fins al 1916 que un nou empresari reactivà la fàbrica que passà per diversos avatars fins que el 1991 l'Ajuntament de Vic es quedà amb la propietat dels edificis. A partir d'aleshores, s'hi han dut a terme activitats firals relacionades amb la indústria agropecuària una de les bases econòmiques de la comarca d'Osona. Les diferents plantes les ocupen organismes i entitats empresarials ben diverses. A la Sala Josep Maria Sert hi ha exposats la reproducció dels plafons, pintats el 1930-31, que varen formar part del menjador del Waldorf Astoria de New York. Porten el títol genèric de Les noces de Camacho, en referència a un episodi de la novel.la d'El Quixot.
A l'exterior del Sucre o bé en la sala esmentada podem llegir el poema que Maria Àngels Anglada va dedicar a la icònica xemeneia que presideix el conjunt. I també, ens ervirem de dos fragments de La filla estrangera, de Najat El Hachmi, en què es narra com la protagonista saltant-se les regles de la comunitat musulmana de Vic, assisteix a una reunió poc indicada per una dona com ella.
