Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El castell de Cervera va ser el primer nucli habitat de la ciutat, bastit en una elevació anomenada Montserè, perquè rebia el vent de ponent, anomenat al país serè, que dominava la vall de l'Ondara. Les restes que se'n conserven fan pensar en un fortificat edifici de planta rectangular, dotat d'una torre cilíndrica a cadascun dels angles. A la vista del castell o bé admirant el panorama de la vall de l'Ondara i albirant l'horitzó de ponent, podem llegar diversos textos. Primer de tot un fragment de cançó de Guillem de Cervera, conegut també com a Cerverí de Girona, trobador fill d'aquesta ciutat que va viure al segle xiii, del qual ens han pervingut cent dinou composicions. També hi escau un poema de Gerard Vergés (Tortosa, 1931) en què recrea en paral·lel les personalitats del rei en Jaume, a qui el trobador va servir, i la de Guillem de Cervera. Finalment, llegirem el poema que J. V. Foix va escriure el 1955 precisament a Cervera. Hi evoca la submissió i l'enclaustrament que s'abatia sobre Catalunya des de més "enllà del Segre", és a dir, des del centre peninsular, l'exili dels qui estimen Catalunya, abocats enllà "La ratlla gavatxa", la frontera francesa, i exhorta a la rebel·lió col·lectiva contra el poder dels militars ("-Trenca els vidrots de la caserna vella!") i a mantenir la fe en el destí del propi país ("I hem de morir plegats, testimonis de l'Altre").
No el vulgueu, el fals marit
Això és una viadera
No el vulgueu, el fals marit
Jana delgada.
No el vulgueu, qui ha perjurat,
i és un pec mal ensenyat
Jana delgada.
No el vulgueu el mal marit,
que és un betzol ensopit,
Jana delgada.
Que és un pec mal ensenyat,
no sigui per vós amat,
Jana delgada.
Que és un betzol ensopit,
que no jegui amb vós al llit,
Jana delgada.
No sigui per vos amat,
més val l'altre, d'amagat,
Jana delgada.
Que no jegui amb vós al llit.
Molt més us hi val l'amic,
Jana delgada.
A la memòria del trobador Cerverí de Girona
Missenyor Jaume és bell com un arcàngel.
(Jo sóc pelut i rabassut, ventrut,
Ell ama Berenguera, que és esvelta
com una canya tendra vora l'aigua
i que té els pits com dos coloms blanquíssims.
(Jo folgo amb les criades i les meuques).
Rei d'Aragó, senyor de Montpeller.
(Jo no tinc ni camisa ni flassada).
Ell és amic de cavallers i savis.
(Jo d'aquell embriac dit Lo Templer,
al qual li surt el vi per les orelles).
Branda l'espasa el rei. (Tant se me'n fot!).
Jo brando el sirventès com una daga
que l'ànima fereix dels enemics.
I, si cal una rima d'amor dolça,
també la sé. O amarga com el sèver.
Jo, el més gran trobador, dono de grat,
als ignorants, proverbis; als rics, faules.
Margarides als porcs; als ases, roses.
Tot és cleda i sotmès. Enllà del Segre
No hi ha camins, ni tombant, ni palanca:
Tot és cleda i sotmès enllà del Segre
—A l'eixut de les boques
I a l'exili feudal de les mirades
Amb llangors nupcials—
Quan s'allargassa el tronc de la boirina
I carbonem a la fronda dels astres.
Ella no hi és; ni les altres.
Elles no hi són, brancudes, sota els sostres
D'un casalot antic, a la ratlla gavatxa
On prem el glaç el mercader d'esperes
I on venta cendra el qui deserta l'orri.
—Trenca els vidrots de la caserna vella!
Esborra l'hora dels quadrants dels masos!
Seguiu-me, forca en mà,
Presa d'un foc sense flam ni fumera,
Per les palleres fredejants del claustre,
Atents als solcs on germina el silenci
Ple d'ocultes forests i confidents fontanes.
Ja una estela declina a l'alta serra,
Amb vermells purs, i verds, de guspira encrespada.
Quina por d'ésser sol, tocant el riu, a mitjanit desclosa;
Quina por d'ésser sols
Si truquen a la porta de les aigües
I encartutxem espesses dinamites,
Quan les gralles torregen la planura
I hem de morir plegats, testimonis de l'Altre.
Altres indrets de Cervera: