Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
La Paeria presideix la plaça Major o del Mercadal. Es troba davant del campanar i és un notable edifici barroc amb una interessant façana amb dos portals rectangulars adovellats i tres portes, també rectangulars, més petites. Sobre els primers hi ha destacats uns escuts amb el símbol de la ciutat, i més amunt, unes finestres amb frontó de volutes. Damunt de cada una de les portes petites hi ha un doble balcó, la llosa de cada un dels quals és sostinguda per cinc mènsules, cadascuna amb una figura humana de mig cos que representen personatges del mercat, dels sentits corporals i al·lusions a la presó. El segon pis mostra un rengle de petites finestres i l'edifici acaba coronat per una àmplia i monumental cornisa. Tenint a la vista el campanar, un sonet de Francesc Vicent Garcia que fa referència a la Tibaud, que ell denomina Timbau, recrea el toc de les campanes en la festa de la Concepció i estableix un paral·lelisme entre la puresa del so i la de la Verge Maria. Per altra banda, un poema de Ramon Turull recrea la simbologia dels cinc sentits corporals de les mènsules. Finalment, el segon poema Del Diari 1918 de J. V. Foix, de clara adscripció surrealista, ens documenta l'estada del poeta a Cervera el 6 de febrer de 1913, a la festa major d'hivern, en honor del Santíssim Misteri. En el poema parla de diversos personatges que tant poden ser reals com algun dels tipus representats en les mènsules de sota els balcons. També hi descriu el magatzem de ferralles de l'estació del tren, a tocar del qual hi havia una font.
XXXIII
Timbau de Cervera en les Festes de la Concepció
Quan Cervera les festes de Maria
Amb metalls sonorosos publicava,
Lo poderós timbau aprés donava
I, per lo braç més dèbil, se regia,
La tremolosa llengua rebatia
Tant que la excelsa torre tremolava
I, en son dur idioma, pronunciava:
«Tot pur, tot pur és la Verge Maria!»
I, fetes dogmes sants les batallades,
La pura concepció celebra i canta
De la divina, celestial Princesa:
Què entranyes hi haurà tan obstinades
Que negar gosen, en la Verge Santa,
Lo que lo més dur bronze ja confessa?
Els cinc sentits
(Mènsules segle XVII)
De Cervera regidor,
escolta la veu del poble.
Sigui el teu pensament noble,
generós i emprenedor.
Per damunt de tota cosa,
mira bé el bé de tothom:
la finalitat i el com,
segons el bon seny disposa.
Ensuma peròs i queixes
igual que el millor perfum.
Siguin inútils les reixes,
esborrades per la llum.
I abans de decidir un acte,
tingues tothora present
d'obrar amb prudència i tacte
per no ferir mai la gent.
Si així ho fas, amb cor i mida,
abans el cap que les mans,
daràs sabor a la vida
de tots els conciutadans.
«AHIR TARDA, DESPRÉS COMPLETES...»
Ahir tarda, després completes, vam anar amb el granger de la Torre de les Sabines a la Font del Barranc. Pels volts de les sitges ens ha semblat que clarejava una bella estàtua de Venus. Tot acostant-nos-hi, la imatge, en metamorfosi, modificava la seva aparença. Adés era un Mercuri peu alat, o un mercader de llotja, enfurrunyat amb una bossa de sous contra el pit, o un sant barroc. També dèiem si era un càndid Llimona o un faune de terra cuita. En arribant al peu de tan irregular figura, hem descobert l'engany: Era la carcassa d'un bou malmesa pel temps, i que algú havia apuntalat amb quatre troncs per a mantenir-la vertical. Ja ens en tornàvem plens de la foscant remor de plantes, aigües i ocells quan, de darrere el magatzem de ferralles de l'estació del tren, entre munts de carbonissa i estibes de travesses, hem sentit la veu manyaga de la Matilde, que és la filla gran del notari, que ens cridava pel nom. L'hem vista nua entre tendres foscors, i bella, i ens ha meravellat les dolces vilanies que deia tot coronant-se d'espígol. Hem penjat llargues cabelleres de fibra fuliginosa als pals del telèfon i, ajudats pel cap de l'estació, hem tancat panys i més panys de llarg a llarg de la foradada que esquiva el Roc. De tornada, hem parlat del vil estament del món i, arribats a l'alberg, imaginàvem de la finestra estant una altra lluna i estels novells en un cel d'estructures miocèniques.
Altres indrets de Cervera: