Plaça de Pius XII

Autor: Agustí Duran i Sanpere
Obra: Llibre de Cervera , 1975

A partir de l'any 1481 —i potser abans i tot— era representat a l'església de Santa Maria, d'una manera popular, durant la Setmana Santa, un Misteri dit La Passió del Fill de Déu, en un cadafal pagat pel Consell de la vila. És possible que aquestes representacions fossin molt generalitzades, bé que a Cervera se n'han conservat més notícies. Tenim testimonis fins l'any 1518 com un fet que era repetit cada any; no coneixem, però, ni el text utilitzat, ni qui en fou l'autor, ni les circumstàncies concretes de la representació.

Tota altra cosa s'esdevé l'any 1534 gràcies a l'actuació d'un personatge notable, mossèn Baltasar Sança, membre destacat de la Comunitat dels Preveres, en la qual havia ocupat diversos càrrecs. El 26 de febrer d'aquell any va proposar la conveniència de fer la representació de la Passió perquè així quedaria més vivament impresa a la memòria de tots. Afegia que hi havia aleshores a Cervera preveres de molta habilitat, sense, però, referir-se a les anteriors representacions que prou devia conèixer i potser les judicava de poc interès. Aquell mateix any, el dia de santa María de març, feia constar que tenia acabada la redacció del text que havia escrit juntament amb mossèn Pere Ponç i que havia estat representat a l'església.

D'ençà d'aleshores, mossèn Sança degué adquirir prestigi d'escriptor entre el clergat. L'any següent li era encarregada la descripció del pas per Cervera de Caries I, perquè constes al Llibre de Consells de la Comunitat, i així mateix, l'any 1542, la de l'arribada del príncep Felip II, la del príncep Maximilià d'Hongria el 1551, i la del bisbe de Vic el 1555, hostatjat justament a la cambra que ocupava mossèn Sança a la casa de Santes Creus.

La representació del Misteri, declara mossèn Baltasar Sança, fou feta «molt bé» moltes vegades. L'acte degué, però, de sofrir alguna interrupció, perquè en arribar  l'any 1545 insistí ell mateix a repetir-lo, ja que algunes persones eclesiàstiques s'oferien a prendre-hi part, i a més, el text havia estat completat amb nous passatges: el Convit de Llàtzer i el Consell contra Crist, per als quals ja era obtinguda llicència de l'Inquisidor. Aquesta és la darrera vegada que trobem anotada la representació del Misteri, juntament amb la declaració de celebrar-se aquell any el Concili de Trento que prohibí les representacions a l'interior de les esglésies. Si l'al·lusió no hi era posada per a citar la causa de la fi de les representacions de la Passió a Cervera, hem d'anotar, en tot cas, la coincidència.

Closa l'església a les representacions dramàtiques, mossèn Sança no renunciava a l'organització d'altres actes a la plaça. L'any 1555, juntament amb altres dos preveres, havien decidit representar la Historia de la Mora cristiana, dita també Farsa del Testament Vell i Nou i demanaven poder disposar de la plaça de la Sebolleria amb el cadafal corresponent «per a que tothom ho pogués mirar» —al·legaven— perquè «es cosa de veure» —afegien.

Autor: Agustí Duran i Sanpere
Obra: Llibre de Cervera , 1975

El manuscrit A és un quadern de setze fulls de paper, gran foli, plegat verticalment, de 397x 40 mm., relligat modernament amb cobertes de pergamí. Conté el text de l'Entrada de Jesús a Jerusalem i el Concili contra Jesús. Tot el manuscrit és d'una sola mà, i correspon a la data de 1534 que duu a la capçalera. Al foli I v° hi és afegida la nòmina dels personatges que intervingueren en la representació de l'any 1545. El ms. B és un quadern format per dos plecs de paper, de cinquanta-cinc fulls, de 198x136 mm. La lletra és de la mateixa mà que la del ms. A, i conté nombroses interpolacions i afegidures en papers de totes mides i formes. Relligat d'antic, té cobertes fetes d'un tros de document notarial del segle XIV. Molts fulls són voluntàriament inutilitzats per mitjà de doblecs, enganxadures i altres maltractes pel desig de suprimir o refer nombrosos fragments d'una primera versió amb posteriors redaccions, no sempre afortunades. El ms. B conté la representació de la Passió del Divendres Sant al matí des de les acusacions davant Caifàs, Anas, Pilat i Herodes, fins a la Crucifixió de Jesús. Segueix el Davallament a l'Infern, del mateix Divendres a la tarda, i els Planys de sant Joan i de la Magdalena i Davallament de la Creu, destinats al Dissabte Sant. No solament aquest manuscrit ens dóna el text de l'obra, sinó el repartiment dels personatges. En la primera representació de l'any 1534, veiem que mossèn Sança es reserva el paper d'Isaac, i mossèn Ponç, l'altre autor, el de Pilat. Veiem també que mossèn Romeu interpretarà el paper de la Verge i que el de la muller de Pilat, que hi té un extens i dramàtic parlament, fou confiat al pintor de retaules mestre Pere Alegret. Jesús fou representat per mossèn Montaner.