Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El campanar està situat just darrere la Paeria, entre aquesta i un dels extrems dels braços del creuer de l'església de Santa Maria. La seva construcció s'allargà els segles xivi xvi en fou un dels mestres d'obres Pere de Vall-llebrera. Té una planta octagonal amb amplis finestrals gòtics. Una cornisa formada amb estrets arcs trilobulats corona el cos principal i la part superior és ocupada per un segon pis que alberga les campanes del rellotge. Una de les campanes més antigues és l'anomenada Seny Major, fosa el 1424 pel mestre campaner Mateu de l'Olm. Situats al carrer de Sant Domènec, just sota el campanar podem llegar un sonet d'Emili Rabell (Adra [Almeria], 1915 – Cervera, 1998) i un fragment de les memòries de Jaume Ferran en què evoca el retrobament amb Cervera després d'una llarga estada a fora i, sobretot, el record de les campanes i el campaner de la seva joventut.
Cervera, la nit i el campanar
COLOM espantadís, la campanada,
sortida del nial, té un vol incert
mentre s'allunya enllà només guiada
pel fort desig i dins la fosca es perd.
Acaricia el ressò les velles tosses,
—missatge amorosit del campanar—,
i dels casals, per un instant, les lloses
sentint vivent l'enamorat guardià
semblen tremir... Després, altra vegada
la ciutat dins la nit queda encantada
esclava del silenci del repòs.
Només el campanar despert vigila
i quan veu la tenebra que vacil·la
trenca l'encís, sol·lícit i amorós.
Una vegada més em trobava a Cervera, en una primavera verda i florida. La família em va acollir amb entusiasme i el pare va organitzar una conferència al pati de la universitat perquè expliqués les impressions del viatge. Ho vaig fer amb una noia anglesa que acabava d'arribar a casa per fer intercanvi amb les meves germanes i que jo havia conegut a Londres: Elizabeth Vintén. Les velles campanes em tornaven a despertar i regien novament els meus dies. «Ets un tocacampanes», diem amb manifesta injustícia i desconeixement de la realitat. El que toca les campanes, el campaner, és un ésser esforçat, que puja adelerat els esglaons del campanar i voleia sota l'ereta amb les seves campanes, sobretot els dies de festa i especialment el de Santa Bàrbara, patrona de campanes i de campaners.
Encara recordo Joan, el vell campaner cerverí de la meva infantesa, qui vaig evocar en un dels meus llibres per als infants. Després d'ell i d'alguns altres les campanes van emmudir durant la guerra dels tres llargs anys. Després tornaren a voleiar i a sonar: el Seny Major, la més greu, la Tibaud, la Carranca, la Nova, la Trinitat, l'Onzena, la de les hores, la dels quarts...
Altres indrets de Cervera: