En girar a Montegón, la pedra del convent de les Monges de la Sang...
Autor:
Marià Sánchez Soler
Obra:
Alacant a sarpades
, 2004
Pàgines:
24-25
En girar a Montegón, la pedra del convent de les Monges de la Sang es manté intacta sense que el pas dels segles puga amb ella. Tan resistent com el club Mogambo, el puticlub més famós d'Alacant. Perquè amb el Dalila i Los Candiles, de la plaça del Carme, ja reduïts a enderrocs, al costat de La Gata Negra, el Mogambo va ser sempre el cau de vici amb més tradició de l'antic barri xinès, un territori prohibit i misteriós per als estudiants dels anys seixanta. En els carrers d'aquest barri, els bars canalles s'emparentaven amb els clubs de cambreres mentre corria la gresca a les fondes typical spanish per a turistes de sol i platja, amb la marxa rumbera amb farbalans, les estudiantines i les inevitables referències al bou que va matar a Manolete. És fàcil que aquella primera visió ressuscite quan trepitgem les pedres vencedores de l'asfalt i quan veiem la façana del convent o recordem els rètols del Mogambo.
On abans hi havia la taverna Sin Problemas, sota la bastida de la façana en rehabilitació, es troba un pub anomenat Makoki, com l'antiheroi frenopàtic del còmic. La zona va ser famosa en un altre temps amb consignes com aquella que deia:
«La virginitat produeix càncer. Vacuna't!
Casa de vacunació: Sin problemas i rodalia».
La taverna Sin Problemas va ser un local emblemàtic i sinuós on, després de passar pel costat d'un taulell estret, es baixava a un soterrani ombrívol. El mobiliari consistia en taules i tamborets de fusta rústica envernissada, el vi el servien en gerres de fang amb el nom del local pintat, i les parets estaven decorades amb forques, esquellots, forcs d'alls i ossos de pernil exposats com si es tractara d'una declaració de principis. S'hi anava a cantar en grup, a beure vi i cervesa per litres mentre es parlava molt i els més llestos intentaven clavar mà espremuts en aquell batibull suorós. El Sin Problemas era un poc més pèrfid que les tavernes del carrer dels Llauradors, però no massa.
