Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Segons la Crònica de Bendicho, va ser el rei Alfons X el Savi qui va consagrar l'antiga mesquita sota l'advocació de la Mare de Déu cap al 1248. Les obres s'allargaren entre 1280 i 1308. Aquest primer temple degué ser destruït a les darreries del segle XIV o principis del següent, ja que han aparegut restes de l'incendi a la plementeria de les voltes. L'actual temple començà a construir-se cap al 1417. L'escut dels Reis Catòlics a la volta de la capçalera permet datar-la cap al 1480, encara que l'edificació de la resta de la nau es va perllongar més anys. El cor i la sagristia s'acabaren vers el 1530 ja amb elements d'estil renaixentista. Posteriorment, en el segle XVIII, es va remodelar el presbiteri i les finestres en estil rococó, s'hi construí una nova torre el 1713 i les façanes barroques que substituïen les gòtiques conservades fins aleshores. Hi podem llegir un fragment de la Crònica de Jaume I sobre la conquesta i una seqüència llegendària de Leandre Iborra.
415 (fragment)
I, altre dia, anem-nos-en a Nonpot que és aldea d'Alacant. I en l'altre dia entram en Alacant i aquí ordonam nostra companya. Nós estant en Alacant ajustam nostres fills l'infant En P., i l'infant En Jacme, i el bisbe de Barcelona, i nostres rics hòmens en l'església d'Alacant, en la novella de fora, no en la major. I foren-hi los cavallers aitambé, i dixem-los que nós entràvem en la conquesta del rei de Castella, i que els volíem dar doctrina com se captenguessen en armes i en altres coses.
Tota la vida s'ha trasmés de pares a fills la certesa que el Castell del Benacantil està foradat per unes galeries utilitzades pels moros en cas de dificultats, i per tal de fugir si fóra el cas.
Quan jo era xiquet sempre m'havien parlat de tres eixides conegudes: una que donava als voltants de l'altre Castell, el de Sant Ferran; la segona que conduïa a la platja, per la part del Cocó (allà on els pescadors treien les barques) i la tercera galeria baixava des d'una de les sales reials fins a la Mesquita Major, convertida pels cristians, després de la conquesta, en l'església de Santa Maria.
Totes aquestes coses ens les havíem repetides abans de ficar-nos en el túnel, per això, quan arribàrem a la part més ampla i vérem que continuava cap a l'esquerra, el cor bategava cada vegada amb més força.
El passadís ara s'estretava, tenia uns quaranta-cinc centímetres d'ample; en les parets encara s'observaven les marques deixades pels pics foradant la roca.
Avançàrem uns set o vuit metres, el nivell de l'aigua tan sols era d'uns quinze o vint centímetres. Anàvem pujant. Al final girava, aquesta vegada cap a la dreta.
Només girar topàrem amb un mur que cobria tot el corredor. Aquí s'acabava l'aventura?
Examinàrem la paret, les pedres estaven unides amb ciment, el que volia dir que no podia ser del temps dels moros sinó molt més recent.
Vam deixar que el silenci reomplirà el passadís i colpejàrem el mur i les parets. El so a buit ens confirmava que el corredor on estàvem continuava.
Un de nosaltres va tornar fora per una picoleta. Començàrem a desfer la paret i de l'altra part un corrent d'aire fortíssim ens apaga la flama dels carburers, obligant-nos a utilitzar únicament les llanternes.
Altres indrets de Alacant: