Santa Maria

Autor: Jaume I Conqueridor
Obra: Llibre dels Fets , 1982
Pàgina: 341

415 (fragment)

 

I, altre dia, anem-nos-en a Nonpot que és aldea d'Alacant. I en l'altre dia entram en Alacant i aquí ordonam nostra companya. Nós estant en Alacant ajustam nostres fills l'infant En P., i l'infant En Jacme, i el bisbe de Barcelona, i nostres rics hòmens en l'església d'Alacant, en la novella de fora, no en la major. I foren-hi los cavallers aitambé, i dixem-los que nós entràvem en la conquesta del rei de Castella, i que els volíem dar doctrina com se captenguessen en armes i en altres coses.

Autor: Leandre Iborra Polo
Obra: Llegendes alacantines , 1984
Pàgines: 36-37

Tota la vida s'ha trasmés de pares a fills la certesa que el Castell del Benacantil està foradat per unes galeries utilitzades pels moros en cas de dificultats, i per tal de fugir si fóra el cas.

Quan jo era xiquet sempre m'havien parlat de tres eixides conegudes: una que donava als voltants de l'altre Castell, el de Sant Ferran; la segona que conduïa a la platja, per la part del Cocó (allà on els pescadors treien les barques) i la tercera galeria baixava des d'una de les sales reials fins a la Mesquita Major, convertida pels cristians, després de la conquesta, en l'església de Santa Maria.

Totes aquestes coses ens les havíem repetides abans de ficar-nos en el túnel, per això, quan arribàrem a la part més ampla i vérem que continuava cap a l'esquerra, el cor bategava cada vegada amb més força.

El passadís ara s'estretava, tenia uns quaranta-cinc centímetres d'ample; en les parets encara s'observaven les marques deixades pels pics foradant la roca.

Avançàrem uns set o vuit metres, el nivell de l'aigua tan sols era d'uns quinze o vint centímetres. Anàvem pujant. Al final girava, aquesta vegada cap a la dreta.

Només girar topàrem amb un mur que cobria tot el corredor. Aquí s'acabava l'aventura?

Examinàrem la paret, les pedres estaven unides amb ciment, el que volia dir que no podia ser del temps dels moros sinó molt més recent.

Vam deixar que el silenci reomplirà el passadís i colpejàrem el mur i les parets. El so a buit ens confirmava que el corredor on estàvem continuava.

Un de nosaltres va tornar fora per una picoleta. Començàrem a desfer la paret i de l'altra part un corrent d'aire fortíssim ens apaga la flama dels carburers, obligant-nos a utilitzar únicament les llanternes.