Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Enric Valor amb el seu germà hi van posar una botiga quan van venir a viure a València. Un meublé de luxe que hi havia a tocar li serví de referent per configurar un local semblant que apareix a Enllà de l'horitzó. Hi podem llegir dos fragments que hi fan referència.
Recorda que nosaltres havíem heretat, poc abans d'anar-nos-en a Alacant, una bona part de la fortuna de la germana del meu pare, Empar. I també del germà, Francesc. Masos, terres soltes, un olivar vora Castalla... A Alacant vam llogar un xalet dins la ciutat, alt, vora el castell de Sant Ferran. Doncs bé, a poc -com jo li n'havia donat l'adreça-, el danès, que es deia Per Andreas Malmsteen Schmitd, va venir a veure'm. El meu germà li va proposar fer un negoci junts, i així vam posar un comerç d'aparells de ràdio, antenes i tot això en el carrer Castaños, molt prop d'un meublé elegant com el que ix en la meua novel·la Enllà de l'horitzó.
Palmira i jo, de comú acord, havíem deixat els nostres encontres amorosos de la casa-palau dels Cardona, i ens havíem acostumat, encara que no fos tan sovint, a veure'ns en el meublé o en la fonda del carrer Calatrava, de tanta discreció, una mica celestinesca, alternativament per no fer-nos tan vistosos. És clar que ella passava la major part dels dies a la seua oficina de Cassana, i en el mas del Fondó atenia Rojo sens dubte amb la sol·licitud que ella posava en cada cosa; quan davallava a Alacant, segons em digué, ell quedava ben atès per la família del responsable, que s'ho tenien com un honor. Jo, amb força de voluntat, no descendia mai a deixar-me torbar per la gelosia: volia creure que entre Palmira i el seu company no quedava altra relació que una vella companyonia i amistat. Tanmateix, molt sovint, sentia foscament una irreprimible molèstia, una espècie de mal sabor que remitia quan ella se'm lliurava, sempre tan fogosament.
Un dia de tants, en l'habitació del meublé, després d'haver-nos estimat amb la tendra dedicació acostumada, xarràrem de diverses coses, sense esmentar -mai no ho férem- res de l'esdevenidor. Ella, de sobte, va adoptar l'aire de les confidències i em va explicar una inèdita part del seu drama de dona, ella que parlava tan poc del passat. El nostre amor, la nostra coneixença eren fets totalment de present, com un fruit esplendorós de la revolució i la guerra.
Altres indrets de Alacant: