1
L'any 1846 van començar, a la plaça del Barranquet, les obres de construcció del de l'aleshores anomenat Teatre Nou per diferenciar-lo del teatre antic existent al carrer de Liorna. El teatre es va inaugurar el 25 de setembre de 1847. Deu anys més tard va passar a dir-se Teatre d'Alacant i, poc després, Teatre Principal. El projecte fou desenrotllat per l'arquitecte alacantí Emili Jover Perrón. El local, que s'adscriu al model de caixa italiana, és de planta rectangular i té un pòrtic dòric amb 6 columnes, coronat per un frontó triangular. El teatre té tres pisos i planta baixa. L'interior, decorat amb tota classe de luxe, disposava d'un sostre pintat per Ramon Simarro i Oltra que representava un cel lluminós amb una al·legoria del déu Apol·lo presidint un certamen de les belles arts i en voltant-ho tot un cercle de baix relleus amb passatges mitològics i de medallons amb bustos de literats espanyols; igualment, l'escenari, relativament espaiós, era tancat per un gran teló de boca reformat per Frederic Amérigo el 1874. Dissortadament part de l'escenari i de la sala, inclosa la famosa pintura del sostre, va ser destruïda per una bomba llançada per l'aviació franquista durant la Guerra d'Espanya. Un fragment de L'olor dels crisantems, de Lliris Picó, que hi poem llegir, té com a marc de fons el teatre i els seus entorns.
