Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Aquesta placa, situada la plaça dels Cavalls, en el lloc exacte on fou ferit de mort Miquel Grau, va ser inaugurada el 2015, trenta-vuit anys després dels fets, la nit del 6 d'octubre de 1977. Era un jove de vint anys, militant del Moviment Comunista del País Valencià, a qui li van llançar dues poalades d'aigua, un test i, finalment, un maó, que li va tocar al cap amb l'enfonsament de la cavitat craniana en la regió interparietal amb pèrdua de massa encefàlica. Fins després de dos anys dels fets no fou detingut i acusat del crim M. Panadero, de 19 anys, proper a la ultradretana Fuerza Nueva. Tot i que va ser condemnat per homicidi a 12 anys i un dia de presó i a pagar diverses indemnitzacions, va sortir en llibertat el 1982. En memòria de Miquel Grau podem llegir el tríptic que Vicent Andrés Estellés li va dedicar i que fou donat a conèixer pel poeta en l'Aplec del Puig de l'octubre de 1977, així com, també podem llegir o escoltar la cançó que el grup Al Tall va enregistrar en recordatori dels fets.
A Miquel Grau, assassinat a Alacant
I
Aquesta mort ha rebentat
Els límits de la poesia.
Qui ha romput, criminal, el marc
De metall dur de l'elegia?
Ha calgut la mort del soldat
Mentrestant el cos romania.
Amb amor, a un afany agafat,
Era la dignitat del dia!
Mort amarga, la teua mort,
A la clara nit d'Alacant.
Perquè, ells, t'han mort: han estat ells!
Oh mort que no troba conhort!
Oh llarguíssim i fondo instant!
Oh mort humil, aspres clavells!
II
Tornaran les paraules d'odi!
Tornaran els mots de venjança?
Damunt el cos, una senyera.
El poble, mentrestant, avança.
Avançarà vers un destí
De clavells il·luminadors!
Oh pobre cos, tristíssim cos!
Falç i martell vindicadors!
Per la teua mort. Per la teua
Clara i exigent dignitat!
Ens convocaven, els teus mots,
A l'alegria general,
L'alegria d'un poble en marxa
Que mai ningú podrà aturar:
Perquè vas morir al carrer,
A una plaça de la ciutat,
Amb el teu cos estès als braços
Torna el País Valencià!
Amb un mort, amb un mort només
Que valdrà per totes les morts!
Amb un mort creuat a la gola,
Amb un mort, creuat com un os!
Però crida el poble: demana,
Amb renovellada energia,
La voluntat del 9 d'octubre,
El crit, vast, per l'autonomia!
Tu seràs la fonda relíquia
Central i clara de l'altar!
Perquè l'ofici de difunts
És ofici de llibertat!
III
Perquè la veu valenciana
Es la veu d'una nació.
Perquè la seua tendra sang
És com un vent, com un penó.
Perquè demanem l'estatut
Que té un mort al seu fonament.
Perquè esperem que torne el dia
Que demanàvem als carrers.
Perquè la nostra autonomia
Vindrà tacada d'una sang.
Miquel et deies, clar Miquel.
Per la teua mort, Miquel Grau!
A Miquel Grau
Per cridar "vull l'Estatut!"
ai, ai, ai, ai...
Per cridar "vull l'Estatut!"
a Miquel l'assassinaren.
ço passà en Alacant,
soledat de l'ai, ai, ai...
ço passà en Alacant,
en Alacant el mataren
Per cridar "vull l'Estatut!"
a Miquel l'assassinaren.
Ja el porten a soterrar,
ai, ai, ai, ai...
Ja el porten a soterrar,
l'acompanya tot lo poble.
No poguérem dir-li adéu,
soledat de l'ai, ai, ai...
No poguérem dir-li adéu,
perquè el taüt ens furtaren.
Ja el porten a soterrar,
l'acompanya tot lo poble.
Per guanyar la llibertat,
ai, ai, ai, ai...
Per guanyar la llibertat,
quants germans tenen de caure.
Miquel Grau ja no està ací,
soledat de l'ai, ai, ai...
Miquel Grau ja no està ací,
quan avui tots l'esperàvem.
Per guanyar la llibertat,
quants germans tenen de caure.
Altres indrets de Alacant: