Cerca per...
Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
L'originalitat de l'església de Sant Pere el Gros radica en la seva tipologia de planta circular i en les seves mides, ja que, juntament amb la de Sant Esteve de Sallent o la del Sant Sepulcre d'Olèrdola, és una de les més grans i extraordinàries rotondes romàniques de Catalunya, i és la ubicada més a ponent de totes les construïdes al segle xi. Documentada el 1072, va ser durant segles cenobi de monjos benedictins, fins que, abandonada, es convertí en simple capella. Des de 1936 és propietat del Patronat de l'Arxiu Històric de Cervera, que la va restaurar totalment el 1960. L'Església és d'una nau de planta circular deformada i coberta amb cúpula de pedra, on s'adossa a la banda nord-est un absis semicircular també cobert amb volta de quart d'esfera, a sobre de la qual hi ha una teulada de lloses de pedra. En el mur interior de la nau circular s'obren sis alts nínxols semicirculars o llargues fornícules fins a terra, en un dels quals s'ubica l'escala. Destaquen les lesenes de l'absis i l'acurat aparell carreuat de tota la construcció amb un sòcol perimetral. La porta, amb arc de mig punt, és a ponent. És un bon punt, tenint a la vista, en direcció a Cervera, la Llar Ferran i, a la part oposada, Granyena de Segarra, per llegir-hi un fragment de les memòries de Jaume Ferran que hi fa referència i descriu el trajecte d'anada de Cervera a Granyena de Segarra. Un altre breu fragment evoca com les campanes de Sant Pere i d'altres campanars de la rodalia de Cervera responen al toc de les del campanar de Santa Maria.
Autor:
Jaume Ferran i Camps
Obra: Memòries de Ponent , 2001
Obra: Memòries de Ponent , 2001
Granyena, a set quilòmetres de Cervera, era el poble que vèiem des del jardí de casa, dalt d'un turó, en mig dels Comalats. A la Segarra els propietaris procuren bastir la seva casa —i el seu mas— al camí de la seva finca; així, en sortir al matí amb el carro o el tractor no han de travessar el poble. El mas del Camps, ara la nostra Torre, no era una excepció. Es trobava a ponent, al camí de Granyena, on la família tenia les finques: prop del torrent, a Santa Magdalena; a l'altra banda, tocant a Sant Pere el Gros; i a la mateixa Granyena les que pertanyien a cal Llobera, la llar d'adopció de l'àvia Antònia.
El pare ens hi va portar. Els grans hi arribàrem a peu per la drecera, que passa al costat de l'ermita de la Mare de Déu del Camí, des de la qual vam veure que els ermitans ens observaven. Granyena era un altre món. Allí vèiem passar els avions cap a Cervera, on descarregaven les bombes, que feien un fumerol que des de lluny semblava inofensiu però que seguia segant vides com la de la senyora Helena, que ens havia deixat la casa on acabàvem d'arribar.
«Els ulls dels homes que han estat a la guerra o que han viscut a la mar no són com els dels altres homes. S'hi ha fixat aquella manera de mirar característica dels visitants de museus més apassionats. Aquells contemplen contínuament el museu interior, el museu de mneme, o la memòria».[1] Els nostres ulls d'infants o adolescents també van aprendre aquesta lliçó. Des d'aleshores vam ser «infants de la guerra», com ens va batejar un d'ells: Ana María Matute. La guerra ens va educar per sempre. Als vuit o deu anys havíem vist les nostres ciutats arrasades, i el sotrac de la por ens havia arribat al moll dels ossos. La guerra ens va preparar per a tota adversitat i ens va ensenyar que tot era de tothom. Als afores de Granyena hi havia l'empriu, les eres del comú, on tothom podia anar a batre. En aquell temps tot era empriu per a nosaltres.
[1] Eugeni d'Ors: Nuevo glosario, tom I, Madrid: Aguilar, 1947, p. 360 (Traduït del castellà per J.F.).
Autor:
Jaume Ferran i Camps
Obra: Memòries de Ponent , 2001
Obra: Memòries de Ponent , 2001
S'hi unien les campanetes de les altres esglésies: la familiar de Sant Antoni, les anyals de Sant Francesc, de Sant Cristòfol i de Sant Magí, la que teníem més a prop i que dringava de valent quan arribaven els ruquets amb l'aigua de la Brufaganya i repartien els seus càntirs per tota la ciutat. Fins i tot vaig tornar a sentir la campaneta de Sant Pere el Gros, prop del torrent, el dia de Sant Pere, que semblava despertar la seva xacrosa veïna, Santa Magdalena, ja sense campanes.
Altres indrets de Cervera:
Indrets