Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Aquest monument, obra de l'escultor salmantí Enrique Orejudo, es troba centrant la placeta de davant l'estació de ferrocarril, al final de l'Avinguda Teodomiro. Hi va ser inaugurat el 28 març de 2011, data del 69è aniversari de la seva mort. Hi podem llegir la secció IV de l'elegia que li va dedicar Vicent Andrés Estellés i el tríptic a la seva memòria de Francesc Vallverdú.
IV
Parlem, tu i jo, com parlen els amics,
tranquil·lament, al marge, al capaltard,
veient com cau la nit a poc a poc,
com entra als solcs l'aigua de les collites.
Parlem, Miguel, con dos pastors antics,
diversament, de coses que ens importen.
Has agafat un bri i vas mastegant-lo;
jo mire entrar, a la teua pupil·la,
tota la nit de lluna gran i insomne.
Sols he vingut per a parlar amb tu.
Aquest País, el nostre, és un País
extens i clar, de parres i llimones,
tarongerars i llorers plens d'estrelles.
Allò que fou, mai no ha deixat de ser-ho.
Cal la unitat, voluntat de País,
totalitzant els diversos acords.
I fent un feix adreçat a un futur.
Tot això és clar, i tu ets valencià.
Massa oblidat et va tenir València
mirant, molt alt, l'exemple lluminós.
Potser, també, tu has patit del mateix,
i havent cantat els horts i les barraques
no vas pensar l'opció que se't feia.
Apel·le, amic, al teu cor combatent,
apel·le, amic, al teu cor comissari,
apel·le, amic, al teu cor de trinxera.
Ara és distint. No hem de fer el País:
l'hem de refer, com un antic mosaic,
tot restablint, una a una, les pedres.
La teua veu, agrupadora i única,
la teua veu de falç i de riurau,
la teua veu de lira i de pistola,
et demanem: el vers i la paraula,
el compromís, per sempre, amb el teu poble,
que ha retrobat la voluntat de ser
i ser País com ho fou i ho recordes.
Caurà la nit damunt la pausa extensa,
caurà el ruixim i caurà molta terra.
En aquell lloc on més creme la terra
jo sabré que és l'esquelet de Miguel,
oh dolç amic de les hores millors,
oh dolç amic de lira i de pistola,
o dolç amic de devesa i de braus,
de clara nit de capitells desperts!
Tríptic a la memòria del poeta castellà Miguel Hernández
1
És bon temps És el temps del fruit gerd.
És el temps nou que reflecteix del cert
Llum de Miguel Hernández Gilabert
2
Sento el teu clam que aquesta nit ressona
més fort que mai com vol encalçar l'odi,
sento el teu clam que torna a sé' amb nosaltres.
Més fort que mai és el foc que es revifa .
com un braser que covés un bell somni,
més fort que mai és el crit de la terra.
Com un braser maldant per no extingir-se,
sento el teu clam que esbotza el llarg silenci
més fort que mai -més ferm que mai avança.
3
Retinc un mot.
servo una paraula enmig de les teves paraules,
estimo una paraula que fecunda les teves paraules
i les paraules de tothom.
Escric un mot dels teus versos
llibertat.
Sento el mateix desig-,
-tots sentim el mateix desig-.
escolto la muda veu de la meva pàtria i la de les pàtries germanes.
Sento els pobles de tot el món com aixequen llur veu.
És el teu mateix desig
justícia.
Veig el teu horitzó,
és l'horitzó dels esguards joves,
és l'horitzó de l'home d'avui
adelerat d'atènyer una somni ja vell.
És també el nostre camí
la pau.
Altres indrets de Oriola: