Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Aquest convent fundat al segle XVI pel cardenal Loazes, també conegut com al Col·legi del Patriarca Loazes o l'Escorial de Llevant, és un edifici monumental de diversos estils: gòtic, renaixentista, barroc i rococó. Destaquen les imponents façanes amb grans portades, l'església barroca luxosament decorada, la torre característica per la seva decoració i color i els dos claustres (renaixentista i barroc). S'hi conserven nombroses obres pictòriques de destacats pintors barrocs, però especial esment mereix "La temptació de Sant Tomàs d'Aquino", de Velázquez. Durant tres segles hi funciona l'extinta Universitat d'Oriola i, actualment, és seu d'un col·legi diocesà. En qualsevol punt del conjunt monumental podem llegir el text que li dedicà Joan Fuster.
Visitar Oriola és visitar esglésies. Oriola i la seva mitra: brillantors d'or d'altar, remor acumulada de campanes i sotanes, posat d'humanisme- clerical, «olor a Corpus»... Cal visitar esglésies, doncs. No totes les de la ciutat, que no en tindríem temps ni paciència: únicament les més destacables.
Començarem per Santo Domingo i l'edifici annex de la Universitat. Don Fernando de Loaces, un clergue del segle XVI, amb immillorable historial episcopal –va ocupar les seus d'Elna, Lleida, Tortosa, Tarragona i València-, que tant va fer per erigir Oriola en diòcesi a part de Cartagena, va fundar-hi un col·legi de dominics disposat a servir d'Universitat. Vet-lo ací. El claustre és bonic, i alguna de les portades, com la de la sagristia -Renaixement de tipus andalús-, molt interessant. El temple és barroc. El conjunt delata la magnificència de Loaces, del qual queda un altre record superb en el casalot dels Béjar: una biblioteca de més de 22.000 volums, tots de la seva època.
Altres indrets de Oriola: