La catedral del Salvador, que comparteix la seu amb la cocatedral de Sant Nicolau d'Alacant, va ser construïda sobre l'antiga mesquita. Inicialment com una església parroquial més, però Alfons X el Savi, el 1281, la va convertir en església Principal; el Papa Luna, Benet XIII, la va elevar a col·legiata, més tard, el 1419, el Papa Martí V, ho va confirmar. El 1564, Pius IV i Felip II li van concedir el Bisbat, gràcies a la desmembrament d'una part de la de Cartagena.
La torre campanar és la zona més antiga de tota la catedral, ja que es construí entre finals del segle XII i mitjan del XIV. Formen la torre quatre cossos coberts per voltes de creueria simples i separats a l'exterior per motllures corregudes. Cadascun dels pisos va tenir una funció: el cos de campanes, el del rellotge, l'habitació de la cera i presó episcopal (en donen testimoni unes inscripcions fetes pels presos). Especial atenció mereixen el conjunt de reixes gòtiques i renaixentistes, el cadiratge del cor i el gran orgue barroc amb al voltant de 72 registres. Hi podem llegir textos de Joan Fuster.