Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El Seminari Diocesà de Sant Miquel es va construir a mitjans del segle XVIII, peròs'hi feren ampliacions fins al XIX. La portada d'accés consta de tres cossos i està decorada amb motius heràldics i escenes de la Puríssima, Sant Miquel i el Sagrat Cor de Jesús. Conté una gran biblioteca. El seu ús és el de formar sacerdots, a excepció de l'últim curs que s'estudia a Alacant. Des de la posició d'una certa altura dominant sobre la ciutat podem servir-nos com a lectura d'un fragment de la Crònica de Pere el Cerimoniós que tracta de la defensa d'oriola enfront l'atac de les tropes del rei castellà. La completarem amb un fragment de Joan Fuster en què destaca la panoràmica de tota l'horta fins als confins murcians.
12. E, aprés algun temps, en la fi de l'estiu, anam-nos-en a València, e, com hi fom, venc a nós per missatger del dit rei de Mallorques mossèn Pere Ramon de Codolet, majordom seu. E volia'ns fer relació de la missatgeria per què era vengut, e dixem-li que nós havíem ja ordonat d'anar a caça de porc en les partides del monestir de Valldigna, car en aquell temps no havia encara, en nostra senyoria, caça de porc senglar, sinó en les muntanyes de Jaca e al peu del Moncayo e en les marjals de les muntanyes del dit monestir de Valldigna, de Oliva e de Dènia, e açò per tal com la terra era lladoncs pus poblada de gents que ara no és, per raó de les mortaldats e guerres que es són aprés seguides; per què lladoncs escoltar no el poríem; mas, com seríem tornats de caça, l'escoltaríem. E, com haguem feta nostra caça e fom tornats en València, lo dit mossèn Pere Ramon de Codolet explica'ns la sua missatgeria, e dix-nos que el rei de Mallorques havia proposat de fer guerra palesa al rei de França, e açò per los torts que li feïa en la vila de Montpeller, e que nós d'açò li haguéssem d'ajudar e valer.
12. I, després algun temps, en la fi de l'estiu, anam-nos-en a València, i, quan hi forem, vengué a nós per missatger del dit rei de Mallorques mossèn Pere Ramon de Codolet, majordom seu. I volia'ns fer relació de la missatgeria per què era vingut, i diguérem-li que nós havíem ja ordenat d'anar a caça de porc en les partides del monestir de Valldigna, ja que en aquell temps no havia encara, en nostra senyoria, caça de porc senglar, sinó en les muntanyes de Jaca i al peu del Moncayo i en les marjals de les muntanyes del dit monestir de Valldigna, d'Oliva i de Dènia, i això per tal com la terra era aleshores mes poblada de gents que ara no és, per raó de les mortaldats i guerres que es són després seguides; perquè aleshores no el podríem escoltar; mes, quan seríem tornats de caça, l'escoltaríem. I, quan haguérem feta nostra caça i fórem tornats en València, lo dit mossèn Pere Ramon de Codolet explica'ns la seva missatgeria, i dix-nos que el rei de Mallorques havia proposat de fer guerra palesa al rei de França, i això pels torts que li feia en la vila de Montpeller, i que nós d'això li havíem d'ajudar i valer.
Renunciem a la resta. Pujarem, en canvi, al Seminari, encastat a mitja altura en el turó pelat i castrense que protegeix Oriola. I no tant per veure l'enorme fàbrica neoclàssica, com per contemplar el panorama des del seu balcó: l'Horta, escampada cap a Múrcia i cap a la mar, amb el riu i la multiplicació de pobles, i els carrers tranquils de la ciutat, els seus campanars, la seva vida recollida, parada, de gent rural i eclesiàstica.
És clar que també hi ha una Oriola profana, fins i tot liberal. Com, naturalment, hi ha una Oriola moderna i amb animació crescuda de capital provinciana. Però és allò altre el que pesa: la tradició, els canonges, la propietat rústica, tres factors perfectament aliats. D'altra banda, les circumstàncies històriques han contribuït molt a donar a Oriola aquesta fisonomia personal, de burg hegemònic, que la caracteritza a pesar de ser tan lleu la seva consistència urbana.
El seu nom comença a sonar en la història quan decau el rang metropolità de Cartagena. En l'època dels visigots va ser cap de ducat -un dels vuit en què Leovigild va dividir la Península-, i sota els àrabs, durant seixanta anys, el duc Teodomir es mantingué ací sobirà d'una illa cristiana. Formant ja part del regne moro de Múrcia, fou conquerida per Jaume I per al seu gendre castellà, com queda dit, i a la Corona de Castella va pertànyer fins que el 1304 Jaume II de Catalunya-Aragó la va recuperar per a la seva. El 1564 es trenca el seu darrer vincle, l'eclesiàstic, amb Cartagena-Múrcia, en constituir-se en diòcesi independent. I dins del Regne de València, en l'etapa foral, es va administrar amb bastant autonomia, sent capital de Governació.
Altres indrets de Oriola: