Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
La catedral del Salvador, que comparteix la seu amb la cocatedral de Sant Nicolau d'Alacant, va ser construïda sobre l'antiga mesquita. Inicialment com una església parroquial més, però Alfons X el Savi, el 1281, la va convertir en església Principal; el Papa Luna, Benet XIII, la va elevar a col·legiata, més tard, el 1419, el Papa Martí V, ho va confirmar. El 1564, Pius IV i Felip II li van concedir el Bisbat, gràcies a la desmembrament d'una part de la de Cartagena.
La torre campanar és la zona més antiga de tota la catedral, ja que es construí entre finals del segle XII i mitjan del XIV. Formen la torre quatre cossos coberts per voltes de creueria simples i separats a l'exterior per motllures corregudes. Cadascun dels pisos va tenir una funció: el cos de campanes, el del rellotge, l'habitació de la cera i presó episcopal (en donen testimoni unes inscripcions fetes pels presos). Especial atenció mereixen el conjunt de reixes gòtiques i renaixentistes, el cadiratge del cor i el gran orgue barroc amb al voltant de 72 registres. Hi podem llegir textos de Joan Fuster.
Seguint el carrer on es troba Santo Domingo ens acostem a la Catedral. Gòtica -construïda quan solament era Col·legiata-, conserva de la seva època primitiva la porta major, i el creuer de columnes torçades a la manera de l'església de Villena. En l'interior, el presbiteri està encerclat per una luxosa reixa del XVI, i el cor posseeix un cadiratge rococó, historiadíssim. Pels murs, retaules i quadres valuosos. Encara que no tant com els que es guarden en el museu diocesà, junt a la Seu, on almenys Les temptacions de sant Tomás d'Aquino, indiscutible Velázquez, ja val un potosi.
Oriola volia una mitra, i se la va haver de disputar amb Cartagena. La va aconseguir, finalment, si no m'erro, en temps de Felip II. Oriola és una ciutat plena d'esglésies i de convents, o sigui amb molt de clero regular i secular. Fins al segle XVII almenys, els seus habitants parlaven en català: una tardana repoblació, per cobrir els buits deixats pels moriscos i les pestes, ha canviat l'idioma. I la proximitat de Múrcia deu haver-hi contribuït molt.
D'aquest món tancat va sorgir El obispo leproso, de Gabriel Miró. Però d'Oriola procedeix igualment la poesia de Miguel Hernández, escrita en un castellà autèntic, i no com el dels papers de Blasco, d'Azorín o de Miró, artificiós i de diccionari. Hernández, però, és un «gran poeta» per aquesta i per més raons.
Entorn d'Oriola, ara, l'«horta» es repeteix; el regadiu del Segura, el verd comestible, el record d'unes barraques idèntiques a les de València, alhora, denoten la prolongació de la «huerta» murciana. Entre el regne de València i el regne de Múrcia, la frontera medieval, diplomàtica i no geogràfica, acaba per difuminar-se.
Altres indrets de Oriola: