Joan Maragall passà les vacances a Sant Joan, a casa d'un cosí, almenys una vegada abans de casar-se (1884) i quatre després (1893, 1894, 1895 i 1898) i un cinquè any posaren a Camprodon (1901). De les estades al Ripollès en sortiran alguns del seus poemes més significatius: "El comte Arnau" i "Les muntanyes".

A la Font del Cubilà hi ha reproduïda en ceràmica el text de "La vaca cega", poesia inspirada en una anècdota que els succeí a la família Maragall fent-hi una aturada. Contava Clara Noble, esposa del poeta, en una entrevista que li va fer Joan Alavedra el 1935 que, el 1893, una colla d'amics i familiars eren a la font, quan va aparèixer, amb pas insegur i estrany, una vaca , i continua: "Tothom va alçar-se i va fugir. El meu marit va quedar-se. Era la vaca cega! Va beure i Maragall va parlar amb el vailet que <d'un cop de roc llençat amb massa traça va desfer-li un ull>. Arribant a casa, va entrar de dret al despatx, va tancar-s'hi, i en sortir-ne duia la poesia a la mà. Pocs dies després, trametia aquesta còpia al seu bon amic Soler i Miquel." En la carta, inèdita, i abans del poema, Maragall escriu: "lo que llegireu a l'altra plana, [...] si ho haguéssiu vist de debò com jo, us hauria impressionat tant com a mi". El poema passà a formar part del grup "Pirinenques" del primer llibre de Maragall titulat Poesies (1895). A banda de llegir-hi el poema de Maragall podem acompanyar la lectura amb dues rèpliques de Pere Quart i David Jou, amb bones dosis d'ironia i sarcasme, i una breu nota memoralística de Joan Baptista Bertran que evoca la tradició d'acabar la festa major de la vila pujant amb colles a la font.

Joan Baptista Bertran i Duran

Sobre l'autor