Quaderns Crema - 1983 - Barcelona
Als peus del Crist del "Santíssim Misteri"
Orfe ton front de la claror eucarística
que il·luminà tants segles vall i prades
—enyorança del cor que encara en plora—
buida, per malvestat i dol, la testa
del miracle de Déu, humils, s'inclinen
genolls i llavis als teus peus immòbils.
No fórem dignes de servar el prodigi.
Si del teu noble cap l'alba coloma
s'allunyava per sempre,
ta plenitud de Redemptor donava
fermesa i pietat als peus benignes
que aquí restaren com perdó tangible
oberts al penedir del vostre poble
com un jorn als cabells de Magdalena.
A ells s'emparen rieral i comes,
llavis i cor, batec de nostra vila,
peus de misericòrdia i tendresa,
peus que, d'infants, vetllàrem amb la mare,
peus ennegrits d'oració i de besos.
Sant Joan de les Abadesses
Et fundaren Guifré i una infantina,
del gran comte la filla més menuda.
La densa fosca per la llum vençuda
va tornar-se claror benedictina.
I veu coral que ja al matí s'afina
i en romànica joia Déu saluda.
D'abadesses o monjos, veu aguda
o robusta, amb la vall al cel camina.
Eucarístic prodigi. Tres Creus, Taga
amb llur verd or o blanc or fan una baga
entorn del niu del poble. Ginesteres
vetllen el Ter, pollancres i falgueres,
fabril i clar, d'idíl·liques voreres.
Que el seu càntic al poble mai no apaga.