Cerca per...
Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Joan Maragall passà les vacances a Sant Joan, a casa d'un cosí, almenys una vegada abans de casar-se (1884) i quatre després (1893, 1894, 1895 i 1898) i un cinquè any posaren a Camprodon (1901). De les estades al Ripollès en sortiran alguns del seus poemes més significatius: "El comte Arnau" i "Les muntanyes".
A la Font del Cubilà hi ha reproduïda en ceràmica el text de "La vaca cega", poesia inspirada en una anècdota que els succeí a la família Maragall fent-hi una aturada. Contava Clara Noble, esposa del poeta, en una entrevista que li va fer Joan Alavedra el 1935 que, el 1893, una colla d'amics i familiars eren a la font, quan va aparèixer, amb pas insegur i estrany, una vaca , i continua: "Tothom va alçar-se i va fugir. El meu marit va quedar-se. Era la vaca cega! Va beure i Maragall va parlar amb el vailet que <d'un cop de roc llençat amb massa traça va desfer-li un ull>. Arribant a casa, va entrar de dret al despatx, va tancar-s'hi, i en sortir-ne duia la poesia a la mà. Pocs dies després, trametia aquesta còpia al seu bon amic Soler i Miquel." En la carta, inèdita, i abans del poema, Maragall escriu: "lo que llegireu a l'altra plana, [...] si ho haguéssiu vist de debò com jo, us hauria impressionat tant com a mi". El poema passà a formar part del grup "Pirinenques" del primer llibre de Maragall titulat Poesies (1895). A banda de llegir-hi el poema de Maragall podem acompanyar la lectura amb dues rèpliques de Pere Quart i David Jou, amb bones dosis d'ironia i sarcasme, i una breu nota memoralística de Joan Baptista Bertran que evoca la tradició d'acabar la festa major de la vila pujant amb colles a la font.
Autor:
Joan Maragall i Gorina
Obra: Poesies , 1995
Pàgines: 43-44
Obra: Poesies , 1995
Pàgines: 43-44
La vaca cega
Topant de cap en una i altra soca,
avançant d'esma pel camí de l'aigua,
se'n ve la vaca tota sola. És cega.
D'un cop de roc llançat amb massa traça,
el vailet va buidar-li un ull, i en l'altre
se li ha posat un tel. La vaca és cega.
Ve a abeurar-se a la font com ans solia;
mes no amb el ferm posat d'altres vegades
ni amb ses companyes, no: ve tota sola.
Ses companyes, pels cingles, per les comes,
pel silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l'esquellot mentres pasturen
l'herba fresca a l'atzar... Ella cauria.
Topa de morro en l'esmolada pica
i recula afrontada... Però torna
i abaixa el cap a l'aigua i beu calmosa.
Beu poc, sens gaire set... Després aixeca
al cel, enorme, l'embanyada testa
amb un gran gesto tràgic; parpelleja
damunt les mortes nines, i se'n torna
orfe de llum, sota del sol que crema,
vacil·lant pels camins inoblidables,
brandant lànguidament la llarga cua.
Autor:
Pere Quart
(Pseudònim de
Joan Oliver i Sallarès)
Obra: Bestiari (Obra poètica) , 1972
Pàgina: 59
Obra: Bestiari (Obra poètica) , 1972
Pàgina: 59
Vaca suïssa
Quan jo m'embranco en una causa justa
com En Tell sóc adusta i arrogant:
prou, s'ha acabat! Aneu al botavant
vós i galleda i tamboret de fusta!
La meva sang no peix la noia flaca
ni s'amistança amb el cafè pudent.
Vós no sou qui per grapejar una vaca,
ni un àngel que baixés expressament.
Encara us resta la indefensa cabra,
que sempre ha tingut ànima d'esclau.
A mi em muny ni qui s'acosti amb sabre!
Tinc banyes i escometo com un brau.
Doncs, ja ho sabeu! He pres el determini,
l'he bramulat per comes i fondals,
i no espereu que me'n desencamini
la llepolia d'un manat d'alfals.
Que jo mateixa, si no fos tan llega,
en lletra clara contaria el fet.
Temps era temps hi hagué una vaca cega:
jo sóc la vaca de la mala llet!
Autor:
Joan Baptista Bertran i Duran
Obra: Del meu poble, encara , 1982
Pàgina: 235
Obra: Del meu poble, encara , 1982
Pàgina: 235
A la Font del Cubilà, oi més, li escau el privilegi d'ésser la font col·lectiva del poble. La Festa Major de Sant Joan s'acaba precisament allí, la tarda del tercer dia, el dimarts, en què tota la vila, en colles animades, puja als seus paratges, s'escampa pels seus herbeis i marges per al sopar camperol, i, a entrada de fosc, quan l'ombra de la nit pot donar relleu als fanals de paper de la llarga comitiva, els santjoanencs emprenen el retorn al poble, en tornaboda bo i cantant, per desembocar a la Plaça Major, on, com a cloenda, alegre i pintoresca, es toca una sardana «ben llarga».
Autor:
David Jou i Mirabent
Obra: L'èxtasi i el càlcul (Obra poètica I) , 2002
Pàgina: 230
Obra: L'èxtasi i el càlcul (Obra poètica I) , 2002
Pàgina: 230
La vaca boja
A Joan Maragall,
108 anys després de La vaca cega
Topant de cap en una i altra soca,
avançant d'esma vers dubtosos pinsos,
se'n ve la vaca tota sola. És boja.
Plans d'estalvis traçats amb poca traça
li han contaminat les farinetes
d'animals morts amb què, a desgrat, es peixa,
i ara té el cervell com una esponja.
Ve a abeurar-se a la font com ans solia,
mes no amb el ferm posat d'altres vegades:
tem, amb raó, trobar-hi escombraries.
Ses avantpassades, per les comes,
pel silenci dels prats i en la ribera,
pasturaven tranquil·les l'herba fresca.
Ella no: si ho fes així no rendiria
tant com ho vol la sàvia economia
i constatar el seu magre rendiment
la faria recular, molt afrontada.
Lo ramader, per Internet, es neguiteja
en veure la caiguda del mercat:
els ciutadans s'abstenen en ramat
per por del flagel que la TV anuncia.
Beu poc, sens gaire set: l'esponja és plena.
Després aixeca al cel la pertorbada testa
amb un gran gesto tràgic: parpelleja
en veure vaques amb genoma millorat
que en tenen prou amb un diminut prat
i uns grams de pinso al dia; i se'n torna,
orfe de llum sota el diner que crema,
vacil·lant pels vells camins arrasats,
brandant perplexament la llarga cua.
Altres indrets de Sant Joan de les Abadesses:
Indrets