Als peus del Crist del "Santíssim Misteri"
Orfe ton front de la claror eucarística
que il·luminà tants segles vall i prades
—enyorança del cor que encara en plora—
buida, per malvestat i dol, la testa
del miracle de Déu, humils, s'inclinen
genolls i llavis als teus peus immòbils.
No fórem dignes de servar el prodigi.
Si del teu noble cap l'alba coloma
s'allunyava per sempre,
ta plenitud de Redemptor donava
fermesa i pietat als peus benignes
que aquí restaren com perdó tangible
oberts al penedir del vostre poble
com un jorn als cabells de Magdalena.
A ells s'emparen rieral i comes,
llavis i cor, batec de nostra vila,
peus de misericòrdia i tendresa,
peus que, d'infants, vetllàrem amb la mare,
peus ennegrits d'oració i de besos.