Antiga farmàcia Martí

Autor: Antoni Maria Alcover i Sureda
Obra: Diari de viatges , 1988

Sobretot, arribam a les Ganguetes (Bourg-Madame); entram dins Espanya, sortim de les empirreumes de la Duana, i amb quatre bots som a Puigcerdà, a on trobam l'amic del cor i famós apotecari En Josep M. Martí. Qui no el coneix? i qui no l'estima, si l'ha tractat? Els anys no li fan res; el trob tan jove d'ànima i tan xalest com dins l'agost de 1900. Mos donam un abraç; li present el Dr. Schädel i el company Schulze, i es fan una escomesa ben coral. Mos n'anam a la fonda a treure-mos la pols i donar-mos una bona rentada.

Nets i raspallats, sopam; i sopats, cap a ca l'apotecari Martí! Bé xala aqueix bon amic veent-mos allà, dins la seua botiga, que coneix tot viatger que passa per Puigcerdà.

Autor: Antoni Maria Alcover i Sureda
Obra: Diari de viatges , 1988

Hi arribam [a Puigcerdà] passat les dues; dinam amb quatre grapades, i hala a ca l'apotecari Martí! on ens esperen els entusiastes col·laboradors d'aquí per tenir la sessió... de clausura. Dura fins que és fosca negra, i no param un moment de prendre notes, el Dr. Schädel de fonètica i jo de flexió verbal. Entre els col·laboradors s'armen les grans discussions, sobre si tal forma o paraula són pròpies de Puigcerdà o dels altres pobles de la Cerdanya. Casi sempre resulta que els qui tenen més lletres i són sortits més sofreixen més viva la influència del dialecte barceloní.

L'apotecari Martí i el metge Duran, com per motiu de llurs professions confereixen sempre amb gent de tots els pobles cerdans, tant de França com d'Espanya, i cabalment són observadors, ens serveixen moltíssim per completar l'estudi del dialecte cerdà, que és ben diferent del rossellonès i del conflentí i del capcirenc.

Autor: Rafael Gay de Montellà
Obra: Llibre de la Cerdanya , 1951

Bona part de l'inventari folklòric, històric i anecdòtic de Cerdanya es trobava a la «farmàcia» d'En Martí.  El senyor Martí, cerdà de cor, tant com de medecines sabia d'art, de literatura, de rondalles i de llegendes. Allí havien anat a pouar Mistral, Mossèn Cinto Verdaguer, En Lluís Cutxet i En Guimerà, En Francesc Tresserra de Tolosa i el felibre Pepratx. Tots hi anaven a cercar  relats llegendaris i corrandes i cantúries de l'antigor que, vencent la seva natural resistència, feien entonar a les pageses que acudien el dia de mercat a «la vila».  En Francesc Matheu  i En Sánchez Gavañach  recolliren també, en aquella rebotiga, notes per a compondre l'«Himne Cerdà».

Autor: Jaume Bragulat i Sirvent
Obra: Vint-i-cinc anys de vida puigcerdanesa 1901-1925 , 1969

Un ver patrici: En Josep Maria Martí.—En un raig lluminós de bonança en la mortal malaltia de sa companyona i filla més volguda, va ésser la darrera volta que el vaig veure. De peu en sa oficina de farmàcia calant-se els lentes amb la mateixa actitud que remembrava el gest genial d'en Cànovas del Castillo: amb son caparró sempre erguit, petitó, arrodonit com assombrós receptacle cerebral que englobava multiplicitat d'aptituds; amb son espès cabell platejat i front nobilíssim, sos ulls pardos, vius i pastosos, de brillants  reflexes d'innocència d'ànima verge; son nas proporcionat sobre d'una boca correcta; amb barba curta i bigoti canosos; amb ses mans aguantant ferma la recepta o agafant-se amb la palma de la mà dreta els dits índex i  major dels de la mà esquerra, apoiades ambdues sobre el  païdor; i  sempre somrient  amb  bonhomia d'ésser intel·ligent; amb paraula fàcil, articulada, clara, atraient i dolça; i  atent  amb quants se li  dirigien  fins a l'abstracció; tal era el record de la visió que un se n'enduia d'aquell esperit cerdà extraordinari.