Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Rigolisa és un topònim preromà bascoide, probablement format d'Errako i lezea, que voldria dir "barranc del cremat". Apareix a la documentació per primer cop el 946, com a Eragolissa i entre les pertinences del monestir de Sant Miquel de Cuixà. El nucli de Rigolisa és format per un mas i l'església de Sant Jaume destruïda pels francesos el 1793 i reconstruïda en un nou emplaçament. És un temple neogòtic amb un portal d'arquivoltes ogivals i una gran rosassa, i un estilitzat campanar de torre, amb coberta piramidal de pissarra. Un text de Rafael Gay de Montellà ens narra l'eclosió de la primavera a la vila i de com es feien passejades amb les eugues fins a Rigolisa per desentumir les cames.
La "vila", com si fos un gegant de pedra, es desensopia a l'arribar els dies llargs del mes de març. Quan el sol trencava les boires i tenia més força, començaven els perills dels desglaços. Dels llosats s'escorrien els caramells de glaç penjats de les barbacanes amb perill d'esclafir-se damunt el cap dels vianants. Els carrers es convertien en basses pestilents, i les costes que pujaven cap a "la vila", es tornaven veritables torrenteres. Els camins dels afores no eren transitables fins a darrers de març, quan apuntaven els borrissols blancs dels salzerars i els verds de les pollancredes. Aleshores, els criats de les velles cases desestablaven les eugues de les "caleixes" i les duien a desentumir les cames camí de Rigolisa. Era l'hora en la qual "la vila" i tots els ruscs feiners de la vall reprenien la vida.
Altres indrets de Puigcerdà: